17/10/17

DIARI MARESME . LA PRODUCTORA JPORTAFILMS PRESENTA UN VIDEO SOBRE L'OBRA DE JOAN TUSET

Josep Portabella estrena un reportatge sobre Joan Tuset i la seva obra
Per Redacció, a Cultura17 d'oct. de 2017

La productora Jportafilms presenta un vídeo que té com a protagonista el pintor i escultor Joan Tuset. Aquest nou projecte audiovisual de Josep Portabella es titula ‘Joan Tuset: L’artista i el seu llenguatge propi‘ i, segons el propi autor, neix per amor a l’art i l’admiració mútua per la població monumental de l’Arboç (Baix Penedès, Tarragona) punt de trobada del projecte.
Segons Portabella, conèixer l’artista d’aquesta vila i la seva obra el va animar a plantejar el projecte. La idea va sorgir per contribuir a la difusió de l’obra d’un artista local que admira i que compta amb projecció nacional i internacional.


Joan Tuset, al seu taller. Foto Josep Portabella


El reportatge audiovisual es basa en visualitzar la unió de l’artista i la seva obra. Així, es fa un recorregut per la trajectòria de Joan Tuset, i mostra l’artista al costat de la seva obra a través de diferents escenes que parteixen del taller, el seu entorn creatiu, exposicions i preses d’exteriors al costat de les seves obres.
Per realitzar la locució del projecte Portabella ha comptat amb l’estudi de gravació Feel a Star Studios de Lleida, així com amb Javier Ruiz professional de Ràdio Berja (Almeria).



Joan Tuset, al seu taller. Foto Josep Portabella

Vídeo

Va estudiar Belles Arts a Tarragona i Barcelona. La seva primera exposició de pintura va ser el 1976 a Tarragona. Durant els anys 80, Tuset es va traslladar a Canadà, on va viure durant sis anys i va exposar a la galeria Edimage, Joyce Yahouda Gallery, i la Galeria Cultart. També va exposar a l’Institut d’Art de Chicago i en el 87 FIAC International Art Fair au Grand Palais de París. El 1989, es va traslladar a París, on es va instal·lar durant sis mesos i exposar en Visó Quai Gallery.
Els seus anys d’investigació pictòrica dels mestres europeus, li van donar un domini tècnic del cos i el color, i un coneixement de l’espai. El tema central de l’obra de Tuset és generalment la figura humana, la seva condició, les seves emocions, el seu ambient diari, el pas del temps i la psicologia de l’art. Les seves escultures generalment representen el cos humà i les seves formes són arrodonides i elegants. Molts intèrprets comparen la forma ondulada dels seus cossos reclinables amb el paisatge de Catalunya.
L’obra artística de Tuset ha estat exposada tant a nivell nacional com internacional, i s’exhibeix en galeries a Mont-real, Düsseldorf, Roma, Portugal, París, Tarragona, Girona, Barcelona, ​​Valladolid i Salamanca. La seva obra està representada en grans col·leccions públiques i privades.

RAMON TEXIDÓ

30/11/16

El CÒNSOL GENERAL DE MÈXIC A BARCELONA VISITA A L'ARBOÇ EL TALLER DEL PINTOR I ESCULTOT JOAN TUSET


El passat dissabte 26 de novembre de 2016 el Cònsol general de Mèxic Sr. Fidel Herrera Beltrán, va visitar el taller de pintura del reconegut artista arbocenc Joan Tuset. 

L'alcalde de l'Arboç, Sr. Joan Sans, el diputat de la Diputació de Tarragona, Sr. Carles Ribé, i amics i familiars del pintor van acompanyar la comitiva diplomàtica a fer un petit recorregut per la vila passant per l'Aula d'Art Municipal, l'Escola de Puntaires, l'Església Parroquial, i acabant amb una visita a La Giralda.

Imatge: Imatges de la comitiva diplomàtica al taller de pintura del Joan Tuset a la plaça de la Puntaire.

Font: Gabinet de Premsa de l'Ajuntament de l'Arboç




































Font: Gabinet de Premsa de l'Ajuntament de l'Arboç

10/8/16

EL MUSEU DE PUNTES DE COIXÍ DE L'ARBOÇ.

El Museu de Puntes de Coixí de l'Arboç és un museu del municipi de l'Arboç (Baix Penedès) dedicat a la tècnica artesana de la punta al coixí, i que conté la major col·lecció mundial d'exemplars de punta arbocenca, declarat ofici singular de Catalunya el 2010 per Artesania de Catalunya. El museu està ubicat a l'edifici anomenat Can Rossell, que també alberga la Casa de Cultura. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.


Can Rossell. Seu del Museu de Puntes de l'Arboç.


La punta al coixí és un ofici profundament arrelat a l'Arboç, i les proves de la seva existència es remunten al segle XVIII. El museu fou inaugurat el 1994, però la col·lecció de puntes que serviria de fons al museu es començà a aplegar ja des del 1970, tot a través de donacions de particulars, i a partir del 1978, a través de donacions i adquisicions fetes pel Patronat Pro Futur Museu de Puntes al Coixí.













El museu aplega més de 500 obres, entre jocs de llit, mocadors, ventalls, mantons, mantellines, aplicacions, albes (cortines), tapets, complements - com ara bosses de mà, sabates, guants, ombrel·les, un vestit de comunió fet íntegrament de punta al coixí, etc. Algunes peces daten d'abans del 1920.
















L'escola de puntaires de l'Arboç (fundada el 1943), ubicada davant per davant del museu, i la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç, també coneguda com la Fira de la Punta al Coixí de Catalunya, que se celebra anualment el diumenge més proper al 13 de desembre i que té la singularitat de ser l'única fira de Catalunya dedicada a la punta al coixí. Durant la fira s'hi celebra una gran trobada de puntaires que acull fins a 1000 artesanes, i té lloc el lliurament de premis del Concurs Nacional de Punta al Coixí de Catalunya.






















HISTÒRIA DE LA PUNTA DE COIXÍ

La punta de coixí es una tècnica que consisteix en entreteixir fils que estan enrotllats en boixets. A mesura que progressa el treball, la punta es subjecta mitjançant agulles clavades en un coixí.

Les puntes de coixí tenen uns orígens històrics dubtosos i encara i difícils d'aclarir. Alguns autors opinen que no van existir fins al segle XV, però està demostrat que es feien amb anterioritat, remuntant la seva existència a temps antiquíssims. 

Les puntes de coixí van ser anteriors a les d'agulla. A la Bíblia el profeta Isaïes, al Llibre dels Reis, cita "entrellaçats en malla"pertanyents al temple de Salomó. A les tombes egípcies es van trobar mòmies amb puntes i fines túniques adornades amb treballs atribuïts als boixets,dels que fins i tot encara se'n conserven fils. Segons alguns estudiosos,aquests treballs van ser portats a Itàlia quan Egipte va passar a ser una província romana. 

Del segle XIV es conserven al Monestir de Pedralbes (Barcelona) puntes de coixí que van pertànyer a la reina Elisenda de Montcada, esposa del Rei  Jaume II, són de fil d'or, seda color carmesí, perles i granats. L'opinió més generalitzada és que es van introduir  a través d'Itàlia, que va ser el bressol de la punta, tant d'agulla com de coixí. No obstant això, el primer llibre de dibuixos per a puntes es remunta a 1527, i va ser imprès a Colònia. De qualsevol manera, el dibuixant més apreciat pels patrons va ser Vinciolo, proveïdor oficial de colls plegats nomenat per Catalina de Médicis. Entre els segrel XV i XVI l'art de les puntes s'extenen per tota Europa. França i Bèlgica seran els païssos més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tota Europa. 

Es molt probable  l'existència anterior d'una altra corrent procedent dels països d'Orient, per les característiques, ben diferents de la punta Italiana,que va arrelar al nostre país amb més força, evolucionant de forma admirable, donant lloc a que les puntes d'algunes localitats catalanes es fessin famoses a tot Europa.Abans que l'Orient ens influís en aquests treballs, ja els ibers feien cordons trenats i filigranes. Els adorns de la Dama d'Elx tenen un marcat estil grec. Van ser portats d'Orient per fenicis i cartaginesos, i són, segurament, els precursors de les puntes a la península.

Espanya també te moltes localitats reconegudes per la seves puntes,com Almagro a Castilla-La Mancha,Camariñas a Galicia, i moltes altres on s'han fet tota mena de puntes,amb fils metàl-lics, i combinats amb sedes de colors. Es va treballar moltíssim en blondes durant els segles XVII i XVIII, generalment destinades a mantons, mantellines i draps d'altar.
Catalunya va tenir una gran tradició puntaire, i és el lloc d'Espanya on més s'està treballant actualment per a la seva recuperació, al que ajuda els ja creats, Museu de la Punta d'Arenys de Mar i el Museu de Puntes de Coixí de l'Arboç,i les trobades de puntaires  que s'organitzen  arreu del nostre territori.

































Monument a la Puntaire de l'Arboç Obra de l'escultor Joan Tuset i Suau. 2005



   Per a contactar amb el Museu cal que truqueu al telèfon:


Horari:

Us atendrem de dilluns a dissabte en l'horari següent,

        Matins: de 10.00 a 14.00 h.

         Tardes: de 17.00 a 20.00 h.

Diumenges,

         Matins: de 11.00 a 14.00 h.

Preus d'entrada al Museu (venda d’entrades a la botiga):

         Públic en general: 3,00 €/persona

         Jubilats, estudiants: 2,00 €/persona

·         Grups de més de 20 persones: 2,00 €/persona (visita 

1/4/16

UN TEMPS PER DORMIR I UN ALTRE SOMIAR

L'exposició de Joan Tuset a la Galeria Cultar de Mont-real l'any 1987

En aquesta exposició Joan Tuset ens feia reflexionar sobre els cossos, les postures que prenem en dormir, i el significat i el misteri dels somnis.

Dormir és com entrar a un altre món, un somni és una experiència mental que passa mentre dormim. Perquè tots tenim la nostra postura preferida per dormir?, tenen algun significat aquestes maneres de dormir? El món dels somnis consta d'imatges viscudes i sovint al·lucinants. En el somni no hi ha temps, ja que podem moure'ns en diferents èpoques, ni hi ha espai, ja que podem moure'ns a qualsevol lloc, i podem estar acompanyats amb tota naturalitat per gent viva o morta.

Dormir és potser el més semblant que tenim en vida al que seria morir, però només físicament. Els somnis en si són un enigma, s'intenten explicar, potser ens obren una visió profunda de la nostra ment i del com és "morir", però no ho podem afirmar, és només una suposició. La idea és poètica, és reflexiva, podem meditar, en com a vegades dormir ens porta a estats dels quals no coneixem res, el nostre cos segueix viu, però la ment passa a un estat d'inconsciència, per què?, que faria que la nostra inconsciència despertés i es manifestés en vida?, perquè no tenim domini sobre ella?, o potser sí, són totes les oportunitats en dormir, com una segona vida?, potser la mort és el mateix però transcendental, el definitiu abandonament de la consciència i per tant, dels òrgans que ens  mantenen vius,  la fi per donar vol a la inconsciència i a la nostra energia (l'ànima) s'alliberi ... Potser ens preparem per a l'experiència de morir.




Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. tríptic. Oli sobre lli 132x229cm



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 132x112cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  234x122cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 122x107cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 112x132cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  112x102cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  127x182cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  132x112cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  132x112cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli  107x102cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 112x102cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 132x112cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 132x112cm 



Joan Tuset 1987 Exposició un temps per dormir i un altre per somiar. Oli sobre lli 112x67cm