17/5/12

A LES VERDES I A LES MADURES, Per Sixte Moral


Ardahra i la història

Maig 14, 201 
A l’any 1987 els ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní va organitzar la mostra d’art ARDAHA. Una comissió de tècnics va fer un treball excel•lent del projecte. La Ció del Vendrell, El Pep Santacana de Vilafranca i al Mila Arcarons de Vilanova i no he aconseguit recordar qui de Sant Sadurní, van estructurar tot un procés de bases per la tria de les obres i els artistes que haurien de participar en aquella mostra . Aquesta tria la va fer un jurat extremadabyment qualificat composat per Lurdes Cirlot, Josep Corredor Matheos, Daniel Giralt Miracle, Francesc Miralles i Pilar Parcerisses que va seleccionar 20 artistes que van aportar la seva obra per oferir una magnífica exposició itinerant pels pobles del Penedès i, fins i tot, a en algun altre indret del País.
Del catàleg extrec un paràgraf del que deien el jurat: “Ardahara ha servit per fer evident que la qüestió de l’art al Penedès, avui equiparable en inquietuds i qualitat al que es produeix a la resta de Catalunya com ha quedat demostrat en altres convocatòries dutes a terme també amb gran cura i rigor en altres centres del país…”
O bé “ No hi ah dubte que aquesta primera experiència dóna un vot de confiança a l’esdevenidor de l’art del Penedès que s’ha donat a conèixer a partir d’aquesta mostra com un dels centres comarcals més actius, si bé caldrà espera en futures convocatòries per seguir l’evolució dels seus artistes o per descobrir-hi nous valors”.

Hi hagué dues convocatòries més , l’any 1991 i el 1995 i el projecte s’esvaí.
A febrer de l’any 2010 vaig escriure un article al diari El Punt del Penedès on entre altres coses deia: . L’ Ardhara, en la seva primera edició va coincidir amb la signatura del Pacte del Penedès que va gestar un seguit d‘iniciatives comunes en diversos camps de la política municipal, entre elles cal ressaltar la Mancomunitat que avui és encara un instrument de gestió de serveis de primer ordre.
Avui quan estem immersos en el debat de la divisió territorial i en el debat sobre la vegueria del Penedès, no estaria de més que recuperéssim alguns d’aquest moviments artístics i culturals que superant el marc municipal donéssim elements de referència comuna al nostre territori. Es tracta de construir elements tangibles en aquest cas en el camp de la creació artística – i naturalment caldria fer-ho en altres aspectes culturals, socials, econòmics ,infraestructurals….- que des del Penedès pugin ser elements de referència territorial i alhora contribució al país. Crear elements tangibles , realitats contrastables a nivell de territori anirà conformant una unitat en la diversitat territorial incontestable. Les experiències – actualitzades, posades al dia i sense cap rèmora nostàlgica ni ancorats en glòries viscudes-. en el camp de les arts que hem assenyalat marquen un bon camí.

Ara una part dels artistes que van participar en aquelles mostres Jocelyne Marmottan Raventós, Joan tuset, Joaquim Milà,Jai Rius Pascual, Joan Nadal,Teresa Pla Belío, David Ribas Boldú, Mercè Rius, August Rosell, Oriol Sàbat,Camil•la Pérez Salvà, i Núria Serra i Barnadas, aplegats en l’Associació d’Artistes Plàstics i visuals del Penedès s’han retrobat per commemorar les exposicions i fer-ne una nova, volent recuperar l’esperit que els va impulsar i han organitzat una exposició que vol ser també itinerant pel Penedès.
La mostra està a la Capella de Sant Joan de Vilafranca i va ser inaugurada el dia 4 de maig.
A Vilanova es podrà veure a del novembre d’enguany fins el gener del 2013.
Ahir al matí vam participar en el recorregut explicat pels propis artistes de l’exposició és una experiència prou interessant i plaent conèixer per les paraules dels propis artistes la complexitat de la seva obra.
Va completar la sessió matinal del diumenge una conferència de Joan Solé –Bordes sobre les exposicions d’art del Penedès`s dels anys 1927,1928 i 1930 a Vilafranca ,el Vendrell I
Vilanova.
Interessant dissecció d’aquestes exposicions – Solé-Bordes en sap un ni i ja va anunciar que quan es faci l’exposició a Vilanova en seguirem parlant- i les conseqüències en la camp de la cultura que van portar.
Molt interessant tot plegat.

Un però. S’ha editat un catàleg prou interessant. Llegeixo en la presentació “Ardahra 2012” de Josep Miquel Gracia ,director e la Fundació Apel•les Fenosa : Des de la perspectiva del temps ARDHARA encaixa amb aquella voluntat de país que es desvetllava, amb una diferència mot marcada pel fet de venir de la iniciativa de la societat civil i del municipis que van acollir l’organització de les tres edicions que li van donar vida i memòria.”
Amb tota la modèstia de la meva opinió crec que no va ser ben be així. La iniciativa d’Ardahra va ser una iniciativa d’uns ajuntament i fonamentalment un treball dels tècnics de cultura d’aquells moments que ja hem esmentat abans, al Ció del Vendrell, La Mila Arcarons de Vilanova i el Pep Santacana de Vilafranca. Van estructurar un projecte de suport a les arts plàstiques del territori. Estructurar país, donar sortida i projecció als creadors del territori Després aquest protagonisme passarà als artistes que són els que han d’acabar essent els que mostrin la seva obra i les institucions van passar a un segon terme.
Crec que amb tota modèstia cal deixar constància la feina que va fer va ser molt positiva i ara en commemora-ho amb aquesta important iniciativa – ara sí- dels artistes crec que deixar-ne constància és també agrair la feina que van fer .