17/9/12

FRIDA KAHLO,EL MISSATGE DEL DOLOR.

Frida ens ofereix els seus treballs pictòrics sota una mirada lògica, coherent, irrefutable, que no sap  explicar-se sense les debilitats que la fan poderosa. La seva pintura és com un text filosòfic electritzant i viu, esguerrada pel destí de la seva vida, que Frida exorcitza de manera poètica sobre un calvari ple d'esperances. La seva obra es plena d'una força i una experiència personal voltada pels dolors de la seva vida, prostració, degradació del cos i patiment constant.

  Frida Kahlo Calderón, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - 13 de juliol de     
  1954) va ser una   reconeguda pintora mexicana. 








El 17 de setembre de 1926, pateix un terrible accident, quan viatjant en un autobús aquest és topat per un tramvia. El resultat va ser trencament de la columna vertebral en tres llocs, així com la clavícula, tres costelles, la cama i el peu dret. Un tub li travessa el maluc fins al sexe produint una triple fracturaP de la pelvis que li impediria tenir fills. Aquest accident la marcaria per tota la seva vida, havent estat la seva font d'horrors físics i en molts moments, origen de la tragèdia reflectida en la seva obra artística.

Durant la convalescència és quan comença a pintar les seves primeres obres: són retrats foscos, de formes rígides i convencionals. Posteriorment ja amb Diego Rivera, perfeccionaria seva tècnica pictòrica.



Frida somrient amb la seva amiga, la cantant costa-riquenya Chavela Vargas 1945.


La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la                 post-revolució mexicana i, des d'una època molt primerenca cap als anys vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant a la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es poden trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. 


Va formar part durant els anys 1925 i 1929 d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.


La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant,pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges, va estudiar-ho, i això va la ajudar a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fora Mèxic.


Quan André Breton va conèixer l'obra de Frida Kahlo va dir que era una surrealista espontània i la va convidar a exposar a Nova York i París, ciutat aquesta última en què no va tenir una gran acollida. Mai es va sentir a prop del surrealisme, i al final dels seus dies va decidir que aquesta tendència no es corresponia amb la seva creació artística.Ella deia, van pensar que jo era surrealista, però no ho vaig ser. Mai vaig pintar els meus somnis, només vaig pintar la meva pròpia realitat.

Frida es la retratista del seu cos esguerrat.En un sentit podem dir que no ha pintat res més que el seu cos nu i ferit. Explica el seu amic Alejandro Gómez Arias que després de l'accident el primer que fa és buscar Frida."Alguna cosa estranya va passar. Frida estava sense roba. El xoc la va deixar completament nua. Algú del camió, probablement un pintor, portava un paquet d'or en pols que es va trencar, cobrint el cos ensangonat de Frida i un home cridava:" La ballarina, la ballarina! "Per l'or sobre el seu cos vermell i sagnant, pensava que era una ballarina".

              






Deu cites cèlebres de Frida

1. Peus, per a què els vull si tinc ales per volar?, Cita       extreta del seu diari.

2. De vegades prefereixo parlar amb obrers i paletes que  amb aquesta gent estúpida que es fa dir gent culta.

3. N'hi ha que neixen amb estrella i altres estrellats, i encara que tu no ho vulguis creure, jo sóc de les estrelladísimas, frase extreta de la seva carta enviada el 1927 al seu nuvi Alejandro Gómez Arias.

4. Pinto autoretrats perquè estic molt temps sola. Em pinto a mi mateixa, perquè sóc a qui millor conec.

5. Vaig intentar ofegar els meus dolors, però ells van aprendre a nedar.


6. Emmurallar el propi sofriment és arriscar-te a que et devori des de l'interior.

7. Què faria jo sense l'absurd i el fugaç?

8. Arbre de l'esperança, estigues ferm, frase extreta del títol del seu quadre pintat al maig de 1927.

9. Doctor si em deixa prendre aquest tequila li prometo no beure al meu funeral.

10. Jo solia pensar que era la persona més estranya al món, però després vaig pensar, hi ha molta gent així al món, ha d'haver algú com jo, que seu bizarra i danyada de la mateixa manera com jo em sento. Me la imagino, i imagino que ella també ha d'estar per aquí pensant en mi. 







[Fotogaleria: El record de Frida Kahlo]
Per accedir-hi, premeu AQUÍ



10/9/12

CHIHARU SHIOTA, TERESA PLA, GHADA AMER,TRES ARTISTES DEL FIL Tres Penèpoles de diferents cultures, connectades a l'Art amb un mateix fil.


 CHIHARU SHIOTA
Chiharu Shiota és una Spider-Woman  que s'enfila al voltant de les troques del nostre inconscient. En les seves més conegudes instal·lacions teixeix fil negre en teles agitades que s'apoderen de galeries senceres i en la qual els objectes personals son com un capoll. La japonesa amb seu a Berlín,ha atrapat a tot, des dels vestits de núvia vistos l'any passat Walking in My Mind exposició a la galeria Hayward, d'un piano de cua i joguines infantils. En una de les seves actuacions per dormir, fins i tot es podria trobar a si mateixa Shiota instal·lada sota capesde malla.
Nascuda a Osaka, l'artista es va traslladar del Japó a Alemanya el 1997, per estudiar sota l'experta en art de performance Marina Abramovic . En una de les seves primeres obres, Try and Go Home de 1998, Shiota dejunat durant quatre dies i després s'unta el cos nu amb la terra abans de perdre's en un forat fangós. Amb els seus suggeriments, tant de matriu com de tomba, el treball girava entorn dels sentiments de pèrdua i oblit que han posat en relleu la major part del seu treball des de llavors. Una instal·lació més tard mostra per primera vegada el 2000, Memòria de la pell, de manera similar apareix tacat de brutícia vestits, el que suggereix un coneixement que fa que els seus treballs no quedin,en un estira i arronsa entre la proximitat i la separació.


















 TERESA PLA 











Teresa Pla nascuda a Barcelona. Fa dos anys es va traslladar a Sant Pere de Riudebitlles, des d'on teixeix i crea les seves experimentacions amb troques de fils de colors purs, amb les quals conjuga tensions caos i equilibri.

Les seves peces són bidimensionals o tridimensionals, simples i amb un llenguatge subtil i auster. Cal destacar en aquestes composicions la contenció valenta de l'artista,un rigor que confereix sobrietat i lleugeresa a l'obra i que recorda la sobrietat de la filosofia zen.
Podem veure el seus últims treballs a l'exposició itinerant Ardhara, que ha recorregut diferents ciutats de Catalunya.






















































         GHADA AMER
Ghada Amer ha guanyat reconeixement internacional per les seves teles abstractes brodades amb motius eròtics, Ghada Amer és un artista multimèdia  La seva obra inclou el fil,la pintura el dibuix i l'escultura, performance i instal·lació.
Múltiples re-ubicacions geogràfiques d'Amer es reflecteixen en la seva obra. La seva obra està influenciat per la idea de canviar els significats i l'apropiació dels llenguatges de l'abstracció i l'expressionisme. Els seus gravats, dibuixos i escultures de qüestionar els rols clixé imposades a les dones, els seus projectes d'horts connectar brodats i jardineria, específicament activitats "femenines", i les seves recents instal·lacions davant l'actual clima polític tumultuós. Malgrat lesdiferències entre la seva educació islàmica i els models occidentals de conducta, el treball d'Amer s'ocupa de problemes universals, com l'opressió de les dones, que són freqüents en totes les cultures. La submissió de la dona a la tirania de la vida domèstica, la celebració de la sexualitat femenina i el plaer, la incomprensibilitat de l'amor, la bogeria de la guerra i la violència, i una recerca global per a la bellesa formal, constitueixen el territori que explora i expressa en el seu art


















1/9/12

ARDHARA 2012. L'EXPOSICIÓ ITINERANT ARRIBA A SANT SADURNÍ







A partir del dimecres 5 de setembre durant les Fires d'enguany es pot veure a Sant Sadurní com a convidada d'honor, l'exposició itinerant ARDHARA 2012, un projecte que va néixer fa 25 anys i que ha estat recuperat per l'Associació d'Artistes Plàstics i Visuals del Penedès.

L'exposició ARDHARA 2012, que acull disciplines com la pintura, la ceràmica, la joieria i el teixit,està organitzada conjuntament pels ajuntaments de Sant Sadurní, Vilafranca, Gelida, Vilanova, Sitges i El Vendrell.

Aquests artistes que ara fa 25 anys van organitzar l'esdeveniment batejat amb el nom d'Ardhara per donar a conèixer l'art emergent del moment eren de diversos municipis penedesencs: El Vendrell, Sant Pere de Riudebitlles, Vilafranca del Penedès, l'Arboç, Cubelles, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Vilanova i la Geltrú entre d'altres. I la mostra itinerant que ara es presenta,persegueix un doble objectiu: donar a conèixer l'obra que fan actualment els artistes dels municipis esmentats i, alhora, proposar que en un futur proper hi torni a haver noves convocatòries que aglutinin i interrelacionin les arts plàstiques en el nostre territori.







L'organització d'aquest esdeveniment compta també amb l'edició d'un catàleg de les obres que formen part de l'exposició itinerant i amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Penedesencs que ha programat un seguit de conferències a cadascuna de les sales que acollirà l'exposició sota el títol Primera, Segona i Tercera Exposició d'Art del Penedès, dels anys 1926, 1927 i 1929. El diumenge 16 de setembre, a dos quarts de 12 del migdia, es farà una visita comentada a l'exposició a càrrec dels artistes i la conferència a càrrec de Joan Solé-Bordes







L'exposició es podrà veure del 5 al 23 de setembre a la Capella de l'Índex, els dies laborables de 6 de la tarda a 9 del vespre i els caps de setmana i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del nit.