17/9/12

FRIDA KAHLO,EL MISSATGE DEL DOLOR.

Frida ens ofereix els seus treballs pictòrics sota una mirada lògica, coherent, irrefutable, que no sap  explicar-se sense les debilitats que la fan poderosa. La seva pintura és com un text filosòfic electritzant i viu, esguerrada pel destí de la seva vida, que Frida exorcitza de manera poètica sobre un calvari ple d'esperances. La seva obra es plena d'una força i una experiència personal voltada pels dolors de la seva vida, prostració, degradació del cos i patiment constant.

  Frida Kahlo Calderón, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - 13 de juliol de     
  1954) va ser una   reconeguda pintora mexicana. 








El 17 de setembre de 1926, pateix un terrible accident, quan viatjant en un autobús aquest és topat per un tramvia. El resultat va ser trencament de la columna vertebral en tres llocs, així com la clavícula, tres costelles, la cama i el peu dret. Un tub li travessa el maluc fins al sexe produint una triple fracturaP de la pelvis que li impediria tenir fills. Aquest accident la marcaria per tota la seva vida, havent estat la seva font d'horrors físics i en molts moments, origen de la tragèdia reflectida en la seva obra artística.

Durant la convalescència és quan comença a pintar les seves primeres obres: són retrats foscos, de formes rígides i convencionals. Posteriorment ja amb Diego Rivera, perfeccionaria seva tècnica pictòrica.



Frida somrient amb la seva amiga, la cantant costa-riquenya Chavela Vargas 1945.


La seva activitat artística es va formar en el context cultural de la                 post-revolució mexicana i, des d'una època molt primerenca cap als anys vint, Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant a la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es poden trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. 


Va formar part durant els anys 1925 i 1929 d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada estridentisme, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre.


La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme. Va saber copsar tot el que tenia al seu voltant,pintures, fotografies, gravats, exvots, exposicions, llibres i viatges, va estudiar-ho, i això va la ajudar a definir un estil pictòric propi. Però, com comenta Teresa del Conde en parlar de les pintures de Frida: cap dels seus quadres hagués pogut generar-se, pel que fa a l'esperit, a partir d'un altre país que no fora Mèxic.


Quan André Breton va conèixer l'obra de Frida Kahlo va dir que era una surrealista espontània i la va convidar a exposar a Nova York i París, ciutat aquesta última en què no va tenir una gran acollida. Mai es va sentir a prop del surrealisme, i al final dels seus dies va decidir que aquesta tendència no es corresponia amb la seva creació artística.Ella deia, van pensar que jo era surrealista, però no ho vaig ser. Mai vaig pintar els meus somnis, només vaig pintar la meva pròpia realitat.

Frida es la retratista del seu cos esguerrat.En un sentit podem dir que no ha pintat res més que el seu cos nu i ferit. Explica el seu amic Alejandro Gómez Arias que després de l'accident el primer que fa és buscar Frida."Alguna cosa estranya va passar. Frida estava sense roba. El xoc la va deixar completament nua. Algú del camió, probablement un pintor, portava un paquet d'or en pols que es va trencar, cobrint el cos ensangonat de Frida i un home cridava:" La ballarina, la ballarina! "Per l'or sobre el seu cos vermell i sagnant, pensava que era una ballarina".

              






Deu cites cèlebres de Frida

1. Peus, per a què els vull si tinc ales per volar?, Cita       extreta del seu diari.

2. De vegades prefereixo parlar amb obrers i paletes que  amb aquesta gent estúpida que es fa dir gent culta.

3. N'hi ha que neixen amb estrella i altres estrellats, i encara que tu no ho vulguis creure, jo sóc de les estrelladísimas, frase extreta de la seva carta enviada el 1927 al seu nuvi Alejandro Gómez Arias.

4. Pinto autoretrats perquè estic molt temps sola. Em pinto a mi mateixa, perquè sóc a qui millor conec.

5. Vaig intentar ofegar els meus dolors, però ells van aprendre a nedar.


6. Emmurallar el propi sofriment és arriscar-te a que et devori des de l'interior.

7. Què faria jo sense l'absurd i el fugaç?

8. Arbre de l'esperança, estigues ferm, frase extreta del títol del seu quadre pintat al maig de 1927.

9. Doctor si em deixa prendre aquest tequila li prometo no beure al meu funeral.

10. Jo solia pensar que era la persona més estranya al món, però després vaig pensar, hi ha molta gent així al món, ha d'haver algú com jo, que seu bizarra i danyada de la mateixa manera com jo em sento. Me la imagino, i imagino que ella també ha d'estar per aquí pensant en mi. 







[Fotogaleria: El record de Frida Kahlo]
Per accedir-hi, premeu AQUÍ



1 comentari:

  1. Frida es sense dubte la confirmació,
    de que no som, el que pensem que som,
    som el que anem fem.
    Una dona bastant singular.
    M'agradat llegir-te.

    ResponElimina