25/1/13

JOAN TUSET, ENTREVISTA AL DIARI MARESME


Joan Tuset:’L'obra d’art equival a una emoció viscuda’
Per Ramon Texidó, a Entrevistes Diari Maresme 25 de gener de 2013


Joan Tuset i Suau (L’Arboç, 1957) és un pintor i escultor català. Amb només 19 anys va presentar la seva primera exposició a Tarragona. Durant els anys 80 va viure sis anys al Canadà inaugurant diverses mostres artístiques. L’any 1989, s’instal·la durant sis mesos a París on exposa a la Galerie Vision Quai. Al llarg dels anys, els seus personatges han anat adquirint una major força i tensió formal, amb un estil personal que s’ha enriquit d’una forta càrrega inusualment dramàtica i simbòlica.




























Joan Tuset i Suau al seu taller 2012


Què hi ha del jove Joan Tuset a la teva obra actual?

Els records i les experiències del jove Joan Tuset són molt presents en el meu treball actual. La meva creativitat emergeix del quotidià, i és el fruit del dia a dia, i del que sento en el meu interior profund. És alguna cosa que es va gestant constantment fins el moment de creació de l’obra final. El meu interès per l’art ja sorgeix des de la infantesa, de manera natural, com a molts nens. De petit ja tenia la necessitat de crear, feia petites figures amb fang del carrer,  , carbó de la llar de foc o maquillatges de la meva mare.
Jo em sento artista des de petit. Moltes vegades m’agradaria rescatar aquest fer i aquestes percepcions de la meva infantesa senzilla i lliure de prejudicis. Seria molt maco poder veure les coses amb la senzillesa d’un nen però amb el saber i l’experiència d’un adult.



Com t’ha influït haver viscut al Canadà i França?

Viure en altres països et deixa molts records amics i experiències. En la meva estada a Mont-real, a més de trobar noves amistats i descobrir un nou país, vaig trobar una nova inspiració. El fred i les llargues temporades de neu i fred, em van fer treballar amb colors molt vius. Però també vaig fer una exposició de tema més dramàtic i fosc al Palau de Congressos de Mont-real, que van anomenar “La període sombra de Tuset”.A Paris, en canvi, el meu treball va prendre un altre caire completament diferent i més centrat en la vitalitat del cos humà.



 Joan Tuset 2004    Maternitat.                                                         



 Quins artistes han estat el teu referent?   

 El tema de les influències externes en l’obra d’un artista és complex i de vegades molt difícil de determinar;  la veritat és que en la meva pintura conflueixen moltes tendències que les he pres més de la història de la  pintura.
 Sempre tinc com a referència als pintors clàssics del Renaixement i del Barroc, i també als impressionistes i  surrealistes, són presents en els meus quadres, m’han inspirat tots els grans mestres.                                                                                                                                                                    
                                

Joan Tuset. 2005 Monument a la Puntaire de l'Arboç. 


























Què t’inspira i motiva per crear una determinada obra?

Escoltar música pot inspirar-me, de fet pinto sempre escoltant música clàssica. La inspiració m’arriba moltes vegades amb una cosa que vaig fer, vaig dir, vaig sentir, vaig veure o fins i tot vaig menjar. La puc trobar amb un dibuix, un relat, una cançó, o amb qualsevol altra forma artística. Però la verdadera inspiració m’arriba amb el treball constant, prenent esbossos i apunts de les idees que van fluint constantment de la imaginació. És com una gestació, fins que arriba el moment de la creació de l’obra. Crear una obra d’art requereix molt més que la simple inspiració que molts s’imaginen, requereix molta dedicació i treball. L’artista l’és sempre, de dia i de nit, fins i tot quan dorm.




Creus que és convenient i inevitable assolir un estil propi?

Crec que és inevitable que cada artista tingui el seu estil. Si es té un estil per caminar, per escriure o per parlar, un artista ha de tenir un estil per al seu Art. No es podria reconèixer l’obra de cada artista o un original d’una falsificació si no existís això que anomenem estil. Això és ben sabut per al coneixedor i l’expert. És, diria, inevitable per a l’Artista.


Joan tuset.2012 El vi dels amants
                                         
             
           
L’Art té també en el seu rerefons un compromís personal?

Crec que el veritable compromís personal de l’artista està en el que fa, en el viure de cada dia, i en crear de manera conseqüent amb el que pensa. S’ha de considerar l’Art com una feina, però no com un treball simple, buit i rutinari, sinó com un treball que exigeix en cada moment que se li dediqui tota la seva capacitat. Crear és una cosa que només es pot fer des de la necessitat de fer-ho, i de viure-ho. I per això l’artista ha de mantenir la mirada com la d’un nen, una mirada generosa i altruista, una mirada neta i sincera. Aquesta mirada que ho mostra tot. L’artista ha de tenir il·lusió i amor pel que fa. Aquesta és la seva principal motivació i la seva principal força, la seva raó de ser, no concebo dedicar-me a la creació sense posar-hi tot el que hi ha en mi, tot el que porto dins. Crear ha de ser com un acte d’amor i de passió, de generositat absoluta i per això de sacrifici. De vegades l’Art és tan absorbent que exigeix que el l’anteposis en tot el que fas. Podràs fer-ho millor o pitjor, però sempre ho has de fer amb veritat, honestedat i dignitat.


Joan Tuset 2008.   La Lluna ofesa.   
                 
                                                                                                                                                         
La creació artística pot esdevenir també una bona teràpia?

La producció artística és, sobretot, un acte de creació, però també podria ser una teràpia per assolir un estat d’ànim o objectiu desitjat. L’acte de creació artística, des de sempre ha servit a l’home com a via d’expressió dels seus sentiments, preocupacions, temors, esperances, però sobretot per investigar sobre la realitat i intentar comprendre i dominar el món. Si l’Art només pogués inspirar l’alegria o la tristesa, mai s’hauria conservat ni hauria adquirit la importància que l’hi hem de reconèixer.
A través de l’Art l’home expressa els seus desitjos de controlar la realitat, recreant per exemple en les pintures rupestres, escenes de caça que representen les esperances d’assolir bons resultats en la caça real. L’art de les cavernes tenia un propòsit màgic. L’artista pintava sobre el mur llis, i vet aquí que sorgeix un bisó. Amb la mateixa seguretat amb què l’artista dibuixava un bisó viu en la foscor de la caverna, creien que així hi hauria un bisó viu a les estepes exteriors perquè els seus companys el matessin i se’l mengessin.



                                                                            Joan Tuset.Meditació.2001

                  
Quin paper juga el simbolisme en les teves obres?

Les meves obres acostumen a tenir una càrrega simbòlica; m’agrada que l’espectador busqui, i que cadascú faci la seva pròpia lectura de la obra. Tracto d’exterioritzar una idea, d’analitzar el jo. M’interessa la capacitat de suggerir, d’establir una correspondència entre els objectes i les sensacions, el misteri, l’ocultisme. Sento la necessitat d’expressar una realitat diferent i tangible i tendeixo cap a la espiritualitat.
M’agrada convertir aquests símbols en instruments de comunicació decantant-me més per figures que transcendeixin el que és material, com signes d’un món ideal i més intuïtiu i contemplatiu.
Considero que l’obra d’art equival a una emoció provocada per l’experiència.


Joan Tuset 2011












Un artista viu tantes etapes com la pròpia vida?

Indubtablement cada etapa de la meva vida es veu reflectida en la meva obra, sobretot influenciat per les moltes experiències o les llargues estades a l’estranger. Aquestes estades van provocar un canvi en la meva vida i el meu treball, ja que a partir de llavors les meves composicions figuratives van adquirir més força, i els meus personatges, una base més clàssica, alhora que el meu estil es va enriquir amb formes més personals i expressives.




A les exposicions, t’agrada escoltar les opinions del teu públic?

Escoltar els comentaris dels assistents a l’exposició, crec que és un deure de l’artista, i una manera de saber si el públic veu el missatge que jo pretenc donar. Moltes vegades també em pot ajudar a descobrir i veure coses que jo no he vist en la meva obra.


Taller de Joan Tuset 2012

               
Quin és el teu repte creatiu pendent?

M’agradaria tenir la valentia de crear sense cap tipus de limitació econòmica, comercial o moral.


Ramon Texidó Joan Tuset i Suau | Foto: D.M.http://diarimaresme.com/2013/lobra-dart-equival-a-una-emocio-viscuda/








2/1/13

EL RAPTE D'EUROPA A TRAVÉS DE L'ART I LA MITOLOGIA






Segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir o violar-la.  Es va transformar en un toro blanc i es va barrejar amb els remats del seu pare. Mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure el bou i va acariciar els seus costats i, veient que era manso, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a la illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L'acte amorós va tenir lloc sota un plàtan, arbre que, segons la mitologia, deu el que les seves fulles siguin perennes a aquest esdeveniment.



Vas grec d'època arcaica 510 a C

                                                                                                                                                                                                                   
El rapte d'Europa S.III a C.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del toro blanc en les estrelles que actualment es coneixen com la constel · lació Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix toro va ser amb el qual es va topar Hèracles, i que finalment va engendrar al Minotaure.

El rapte d'Europa.mosaic Romà S. II d.C.

Les fonts difereixen en els detalls sobre la família d'Europa però coincideixen que és fenícia, i d'un llinatge que descendia de Ío, la mítica princesa que va ser transformada en una vedella. Més comunament es diu que era la filla del rei fenici Agènor i la reina Telefasa de Tir.
Altres fonts, com la Ilíada, afirmen que era la filla del fill de Agènor: Fènix. Se sol estar d'acord que Europa tenia dos germans: Cadmo, qui va portar l'alfabet al continent grec, i Cílix, qui va donar nom a la regió de Cilícia (actual Armènia).
Després d'arribar a Creta, Europa va tenir tres fills engendrats per Zeus: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Asterió, rei de Creta, es va casar amb ella i va adoptar als seus fills.



Gillis Coignet.El rapte d'Europa.1560


 El rapte d'Europa.Tiziano 1562. 


El rapte d'Europa. Martin de Vos 1590


Simon Vouet.El rapte d'europa.1627


Jan Erasmus.El rapte d'Europa.1630


Félix Vallotton.El rapte d'Europa.1908


Pablo Picasso.El rapte d'europa.1908

Picasso, malgrat la seva innovadora capacitat creativa, és molt sensible a la tradició mitològica i s'inspira en ella per moltes de les seves creacions, atorgant un simbolisme a les figures que propicia variades interpretacions.
Una referència iconogràfica repetida és el gest d'Europa d'agafar la banya del toro.



Michael Maschka. Europa.1962


Joan Tuset.El rapte d'Europa.1999


Fernando Botero. El rapte d'Europa.2000


Fernando Botero.El rapte d'Europa 2002


Manolo López.El rapte d'Europa.2011