21/2/13

DESPULLATS AL MUSEU LEOPOLD DE VIENA

Una idea del museu per promocionar la mostra "Homes nus" sobre la història del cos masculí en l'Art.
El museu Leopold de Viena va oferir dilluns un curiós esdeveniment i experiment cultural. Unes 300 persones sense roba van visitar l'exposició. 



L'exposició "Homes nus" va ser motiu de polèmica i fins autocensura l'octubre passat per un cartell promocional amb un nu integral de tres homes que donava a conèixer l'exposició.

Aquesta  foto va ser motiu de tantes trucades de protesta, tant de dones com d'homes, que el museu va decidircobrir els genitals amb una cridanera banda vermella en moltes de les còpies distribuïdes per la ciutat.



L'exposició reuneix més de 300 quadres, fotografies i escultures que mostren amb naturalitat el nu masculí que ha estat sempre present en l'Art.
Desenes de nudistes van acudir al museu Leopold, al cèntric barri dels Museus de Viena, per contemplar sense roba l'exposició "Homes nus"








«Homes nus».«Joves i madurs, homes i dones van passejar pel museu com Déu els va portar al món», va assenyalar el museu en un comunicat. 
«És un símbol de la tolerància i l'obertura», va dir el director del museu Leopold, Tobias G. Natter. «La possibilitat de recórrer nu el museu és una cosa excepcional i, per a molts, va ser una ocasió única», va afegir.
Als amants del nudisme no els va importar la temperatura del museu, d'entre 21 i 22 graus. No obstant això, tant els empleats com la premsa van acudir amb roba.





"És una experiència única, mai havia participat en un esdeveniment així", ha afirmat Christoph, un dels nudistes que va participar en la peculiar visita, i ha agregat: "Espero que s'organitzin més coses així, perquè no fan mal a ningú". David, un jove austríac de 19 anys, ha destacat: "Per un dia em sento com una obra d'art entre obres d'art. En una exposició sobre despullats és una sensació nova estar aquí sense res".
La gran presència de periodistes i els flaixos sí van incomodar a alguns nudistes, que van recórrer amb estoïcisme, però el més ràpid que van poder, les dues primeres sales, les úniques a les quals tenien accés els informadors. Mentrestant, la sorpresa i la curiositat apareixien en els ulls dels turistes i els curiosos que ho seguien des de fora del museu.
L'exposició, que es pot veure fins al 4 de març.







9/2/13

LA FORTUNA VISTA PER DIFERENTS AUTORS




El carro de la Fortuna.Joan Tuset 1997

Sempre ha estat un tema que causa interès, des de l'antiguitat s'ha tractat d'entendre l'impredictible i el que de vegades es considera designi d'un pla anomenat destí. A través de mites les primeres civilitzacions van buscar resposta a aquests cops de fortuna que semblaven no estar a la disposició de tots.
Existeix la sort?, És bona, és dolenta?, De què o qui depèn? Per què no tots la tenen? Els grecs,  que en qüestió de mites eren d'allò més creatius, creien que la fortuna era una més d'aquests fills   il·legítims que el promiscu Zeus (el seu màxim Déu) li agradava procrear amb dones mortals, la diferència és que el veleidoso déu tenia una predilecció per la seva filla fortuna i davant la gelosia d'Hera, l'esposa oficial, Fortuna va ser motiu de moltes enveges. Davant les confabulacions que aquests sentiments provocaven voltant de la seva filla, Zeus va decidir assignar-li una tasca fonamental perquè la seva absència a l'Olimp fos impensable, la va nomenar recol·lectora oficial de la ambrosia. Aliment exclusiu dels déus del qual depenia en part la seva immortalitat, aquesta emanava dels fruits recol·lectats en les primeres hores de l'alba abans de ser tocades pel sol ja perdien el seu poder.
Un dia Fortuna va ser capturada a per un mortal i en no arribar la ambrosia dels déus van començar a defallir, l'humà va ser requerit per tornar a la recol·lectora i en negar-se va ser dissuadit pels déus prometent el que ell volgués, la qual cosa li va ser concedit. Des de llavors la llegenda deia que qui atrapés a Fortuna seria gratament recompensat, la deessa va començar a ser més cautelosa i esmunyedissa per no ser fàcilment atrapada.
No obstant això hi ha qui es troben amb ella en el camí i en no estar preparats deixen passar l'oportunitat. Bucay  esmenta que la fortuna és un conjunt d'elements que es presenten en la vida de l'home, ser al lloc indicat, amb les eines adequades i l'actitud disposada. Això per a ell és la sort.
Una ment que creu en un món d'oportunitats, serà una ment oberta per a l'aprenentatge de noves eines així quan l'oportunitat es presenti podrà saltar-hi. I atrapar a la deessa Fortuna!

La Fortuna.S II d.C
                                                            





















La cornucòpia també simbolitza per als romans a Fortuna. Aquest banya d'Amaltea, la cabra que va alletar a Júpiter, que concedia tot el que el seu posseïdor desitgés. La cornucòpia ha estat representada infinitat de vegades, fins i tot com a mer motiu decoratiu. Ara és molt comú veure-la com font inesgotable de monedes, com en l'anunci de la Loteria de Nadal, però les cornucòpies clàssiques donen fruites i flors. Pura realitat pot el metall preciós menjar? La base de la veritable prosperitat és que no hi hagi gana, i una cornucòpia plena de vegetals és fins poètica. 




Estàtua de Faustina la Major com Deessa Fortuna segle V a.C


                                                                             La Fortuna. Pedro Flores 2002

La Fortuna.A.Durero 1512

Albrecht Dürer tenia una extraordinària capacitat per sorprendre els seus contemporanis amb el tipus d'imatges que creava, i que encara avui dia ens sorprenen per l'estranya combinació d'elements que podia arribar a unir. Aquesta figura femenina es coneix com a representació de la deessa Fortuna, anomenada Gran Fortuna per la grandària inusual de la planxa de metall on es va fer el gravat. Però també se la coneix com Némesis, deessa de la venganza.Durero es remet en qualsevol cas a una mitologia completament italiana, dotada amb els elements i atributs que descriu el romà Vitruvi. No obstant això, la seva estètica és predominantment alemanya, nòrdica, lluny dels plantejaments renaixentistes que Dürer tractava d'assimilar. La figura femenina està de rigorós perfil, però renúncia al cànon de bellesa classicista en pro d'un cànon típicament alemany, més realista i de diferent proporció. La deessa està col · locada de manera absurda sobre una esfera que seria incapaç de sostenir ni servir de suport. No obstant això, la dona representa un model d'estabilitat i immobilisme, surant de manera sobrenatural per sobre d'una petita ciutat alpina, que es creu és Chiusa (Dürer la va visitar en el seu viatge a Venècia). La inestabilitat de la posició de la deessa es compensa amb les vestidures flotant i les enormes ales, on podem trobar els estudis que Dürer realitzava del natural, com és el cas de l'Ala de Au que va pintar el 1512.


La Fortuna.Joan Tuset 2009

En aquesta obra de Joan Tuset podem veure la cornucòpia,banya d'Amaltea, símbol de prosperitat i abundància que es manifesta en la multitud de monedes d'or que surten per la seva boca.


La Fortuna. Rubens 1638

El Museu del Prado conserva deu dels esbossos de Rubens, nou d'ells donats el 1889 per la duquessa de Pastrana, i un adquirit l'any 2000. El Prado també conserva la major part dels quadres executats a partir dels esbossos, entre ells els catorze realitzats pel propi Rubens o pel seu taller (els altres quadres van ser pintats per altres artistes).
La Fortuna, recolzada sobre una esfera, sembla navegar pel mar. La deessa pot portar la felicitat o la desgràcia, dualitat que mostra el pintor en el contrast entre la calma i la tempesta. En el conjunt de la Torre de la Parada al · ludeix a la incertesa que resulta de les passions.


La Fortuna.Joan Tuset 1989


Cancer a la deessa Fortuna. Federico Cantú 1989


La Fortuna.Joan Tuset 2004

Els homes, els reis, els tirans, els pobles i les civilitzacions senceres estaven sotmesos al implacable moviment de la Roda de la Fortuna. Hi havia certa noció de justícia divina, d'equitat i d'equilibri en aquesta concepció ideal i mística sobre l'aleatorietat, perquè al cap ia la fi tots els homes al seu degut moment tindrien l'oportunitat d'ascendir depenent dels girs que donava la roda.
El pintor i escultor Joan Tuset ha usat en algunes de les seves moltes representacions de la Fortuna, una imatge de l'aleatorietat que no es basa en la roda sinó en l'esfera, al representar a la Deessa Fortuna tranquil·lament posada en perfecte equilibri sobre una esfera sòlida . Només la Deessa Fortuna pot sostenir i mantenir l'equilibri sobre una figura geomètrica tan inestable com ho és l'esfera, la qual pot rodar en qualsevol direcció sense estar lligada a un sol eix, afavorint o portant desgràcies a qualsevol persona.


La Fortuna sostenint la roda. Gravat (HS Beham, 1541.


                El Temple de la Fortuna a Roma: construït a la fi del segle II o principis del I a. C, en l'època de la República.

El culte a Fortuna va ser introduït a Roma per Servi Tuli, tenint a la ciutat un temple al Fòrum Boari i un santuari públic al turó del Quirinal, posseïa un oracle a Preneste i li estaven consagrats el roure. A Preneste s'adjudicava un tros de roure a cada nounat, segons la manera com succeïa això es suposava que el nounat tindria la seva fortuna, així mateix a la Fortuna li estava consagrat el dia 11 de Juny, durant tota aquesta data es realitzava un festival que es deia Fors Fortuna, se la considerava també la propiciadora de la maternitat. A aquesta deïtat se li deia també Annona i el nom provenia de l'antic itàlic Vortumna (La que trencada-fa girar-l'any), no es coneix una genealogia mítica canònica o establerta de tal deïtat però la hi considerava filla de Júpiter tal com ho assenyala una inscripció al santuari de Preneste i de Juno,una estàtua representa a Juno donant de mamar a la Fortuna. Com una de les deïtats que exercien el patronat de Roma se l'anomenava Fortuna Populi Romanii (La Fortuna del poble de Roma)
La deessa romana Fortuna es corresponia gairebé totalment amb la deessa grega Tiké....