11/5/13

EL PENSADOR

EL PENSADOR EN L'ESCULTURA.

El Pensador és la imatge de l'home que efectua l'acte de rebel·lia més transcendent: pensar, elevar-se per sobre de la seva condició animal donant llum al pensament. Sobre aquesta escultura s'ha parlat molt, però sens dubte, una de les frases més encertades, que resumeixen l'obra, seria la pronunciada pel poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el seu cos s'ha tornat crani i tota la sang de les seves venes, cervell"

                               
El pensador, d'Auguste Rodin


Lorenzo de Médicis de Miquel Àngel
                                                                                          

El pensador que va esculpir Miquel Àngel sota la figura de Lorenzo de Médicis, representa la fi d'una època, la del Renaixement. En comentar aquesta estranya figura del guerrer que pensa, sostenint amb una mà la seva cara carregada d'amargor, Papini afirma que el jove de l'escultura que acaba de descobrir no és l'eficàcia de l'acte de pensar, sinó la seva inutilitat. 

Avui parlem també d'una època d'incertesa, del pensament únic que inutilitza el pensament alternatiu i la inutilitat de l'acció. Un temps resignat i amarg on la pobresa material es difon al costat de la pobresa de les idees per a benefici de mercaders i usurers.


La principal influència de Auguste Rodin és Miquel Àngel, l'obra del qual Rodin va conèixer directament en un viatge que va fer a Itàlia el 1875. El pensador s’inspira en la figura de Lorenzo de Medici, que a la Capella Medici encarna el principi contemplatiu enfront del principi actiu encarnat per la imatge de Giuliano.


                                                                           
2013 El pensador,Joan Tuset

El pensador de Joan Tuset  mostra un home pensant assegut en un jardí, del qual brollen al seu voltant pensaments que es ramifiquen cap al cel, com volent compartir amb els espectadors, les seves, idees, projectes i visions.
El mite i la metàfora són el fruit del seu llenguatge. L'arbre que brolla és el símbol del pensament, que ens permet arribar a les més encimbellades altures dels fruits de l'arbre del saber.



El pensador,Jaume Plensa

Jaume Plensa va néixer el 1955 a Barcelona. Estudi en importants escoles d'arts plàstiques (Llotja, Sant Jordi) però la seva tècnica la va aprendre paradoxalment en un taller de reparacions mecàniques. Indaga en el volum, l'espai i la tensió utilitzant materials innovadors com la resina, el vidre, el ferro, els llums i el so.
     


El pensador ubicat a myeongdong Corea del Sud


El pensador,Mark Holthusen 

Fotografia titulada "Thinker", obra del fotògraf establert a San Francisco.




El pensador,Albert Ramirez Navarro

Albert Ramírez, Té un estil escultòric influenciat pels grans de l'escultura, entre els seus preferits com Rodin, Miguel Angelo i Pau Gargallo.
Ha sabut modelar una delicada realitat escultòrica personal, a través de la seva obra considerada en moltes ocasions amb un estil Universal.



El pensador,Barry Flanagan 

Barry Flanagan  Pensador  en una roca, 1997,  bronze.  Barry Flanagan (1941). Reacció contra  l'escultura  formal que va predominar quan estudiava a l'escola d'art. Produeix un cos  inventat,  ple d'humor i  associacions poètiques.  La llebre  ha aparegut  en diverses variacions en els bronzes de Flanagan. En el Pensador en una roca l'artista utilitza el seu llebre  en al·lusió al  Pensador de  Rodin (1880),  una  referència irreverent  a una de les escultures més reconegudes.


1968 La pensadora.Jose Luis Fernandez.



El Pensador Jose Manuel Martin



El pensador,Kiyoshi Takahashi

L'escultura El Pensador de Kiyoshi Takahashi seguirà simbolitzant l'essència universitària, ara des de l'esplanada central de la Rectoria, i es torna un just reconeixement a la feina de qui va fer una valuosa aportació al patrimoni artístic de la Universitat Veracruzana.



El pensador,Pilar; San Antonio de Areco



                                                                                       The thinker.
Aquesta escultura anomenada "The thinker" o el Pensador, té una similitud amb la famosa estàtua del Pensador d'Auguste Rodin però actualitzada a la nostra època. Desafortunadament no hi ha informació de qui és l'autor o si s'està presentat en algun concurs o és més un gust de l'artista, m'atreviria a dir que potser sigui un retoc digital però de totes maneres és pot considerar una obra d'art.



                                          

Federico Arcidiácono, el creador del "Pensador Malbec" instal-lat a la porta de l'hotel Hotel Sheraton, assegura que un artista ha de canviar la seva actitud primer, per sortir del ressentiment i obrir-se més portes.




1/5/13

RON MUECK,EL HIPERREALISME QUE TÉ EL PODER DE SORPRENDRE'NS I ESTREMIR.


El hiperrealisme és la màxima de les manifestacions de la plàstica, a poc a poc anem entenent que la natura és l'única que té el poder de sorprendre'ns i d'estremir, que no hi ha cap interpretació d'ella que pugui superar-la.

Ron Mueck pertany a aquella raça d'artistes forjats en el món de la publicitat i dels efectes especials per cinema i televisió. Nascut en una família de jogueters de Melbourne, Ron es va criar entre titelles, marionetes i disfresses. No tenia formació artística, però va arribar al més alt al que pot aspirar un creador de ninots de guinyol i de disfresses: va acabar treballant amb Jim Henson en Vidre fosc i en Dins del laberint i en Barri Sèsam.




El 1996 comença la seva carrera artística quan comença a col-laborar amb la seva sogra, la pintura portuguesa  Paula Rego, produint petites figures com a part d'un quadre que ella exposava a la Galeria Hayward. Va ser Rego qui li va presentar al col · leccionista d'art Charles Saatchi, que va quedar enamorat amb el petit Pinotxo que la pintora tenia al seu taller. Saatchi es va mostrar molt interessat per l'obra de Mueck i va començar a sol-licitar treballs Mueck va començar amb el seu espectacular Nadó, tot i que el reconeixement internacional li vindria sobretot amb Dead Dad, una polèmica reproducció esgarrifosa i reduïda a dos terços de la mida natural del cos del seu pare mort.

                                                                   Dead Dad, 20.0 x 38.0 x 102.0 cm, 1996-1997




Mueck esculpeix les seves escultures en argila, fa un motlle de guix al voltant d'ella i finalment substitueix l'argila per una barreja de fibra de vidre, silicona i resina i implanta el cabell. Els detalls de les hiperrealistes escultures de Mueck estan calculats al mil-límetre. Tenen tot el que un ésser humà de veritat ha de tenir. Fins la més insignificant piga, pèl, porus o punt negre és reproduït en les seves figures. Si la mida fos normal les seves escultures podrien ser fàcilment confoses amb éssers humans de carn i ossos, dels de veritat. Però aquí és precisament on Mueck planteja el tema de la versemblança: no li interessa la mida normal perquè no busca fer una còpia exacta de la realitat, més aviat distorsiona la seva mida per cridar l'atenció sobre la fragilitat i la vulnerabilitat de l'ésser humà.




Perquè malgrat el gegantisme de les seves escultures, encara que de vegades tenen una mida més reduïda,no són colossos els que s'aixequen diversos pams sobre els nostres caps. La seva obra commou i inquieta a parts iguals. El nu és el gran protagonista en l'obra de Mueck. Éssers humans fràgils, desprotegits, plens d'imperfeccions, amb els cabells embullats, arrugues i alguns mitxelins de més. Escultures d'humanitat descarnada.





Si bé l'hiperrealisme s'encarrega de reparar en els més ínfims detalls fent evidents als ulls de l'espectador, les escultures de Ron Mueck també generen a partir de les expressions del rostre o la posició del cos, estats emotius que aconsegueixen crear un ambient de vouyerisme per a l'espectador, qui inevitablement analitza el llenguatge corporal de cada obra.


                                                                    Big Man, 203.2 x 120.7 x 204.5 cm, 2000


Les obres d'art de Mueck es caracteritzen per reproduir amb meticulosa precisió cada detall del cos humà: borrissols, cabell, arrugues, pigues, fins i tot els porus de la pell, però aquestes figures no són de la mida natural, són de tot just uns quants centímetres o arriben als gairebé cinc metres, fent sentir a l'espectador com un Gulliver.



Em va impressionar la reacció de sorpresa que vaig veure en gairebé tots els espectadors al veure escultures tan semblants a la realitat, i que gairebé se sent que estan a punt de moure's.





Podeu veure'n mes a l'exposició Ron Mueck que LA FONDATION CARTIER POUR L’ART CONTEMPORAIN presenta a Paris fins al 29 de setembre 2013