1/7/13

LA MIGDIADA VISTA PER DIFERENTS ARTISTES


Somni de migdia. Joan Tuset 1987

Obra de Joan Tuset de grans dimensions pintada a Montreal. Una dona que jeu adormida, envoltada de papers escrits, que representen la seva vida, somnis i esperances, amb el cap recolzat sobre de els seus records.Robusta com són les obres de Tuset dels anys 80. La model del quadre és Danielle Ouimet.


                                                                              La siesta. Alma Tadema 1868

La migdiada, sesta o rebeca és un costum que consisteix en descansar una estona,alguns minuts, en general, entre vint i trenta minuts, tot i que pot arribar a durar un parell d'hores després de dinar, fent una dormida breu que permet recuperar-se per a la resta de la jornada. Fer la migdiada és comú i ho era encara més abans. La paraula sesta universalitzada tanmateix a partir de la forma castellana siesta vé de l'expressió llatina hora sexta,que designa la part del dia compresa entre les 12 i les 15 hores, moment que s'aprofitava tradicionalment per fer una interrupció breu de la feina per tal de reposar i recuperar-se.
Després d'una bona i abundant menjar, una progressiva sensació de son ens va embolcallant poc a poc. En aquests casos, el principal responsable de fer-nos caure en els braços de Morfeo és la glucosa, que es troba força elevada en sang després de la ingestió d'aliments. Tot i això, no és indispensable haver menjat per tenir son entrada la tarda, però això, juntament amb la calor, afavoreix la somnolència.


El somni de Jacob. Josep Ribera 1766  

Fent una migdiada Jacob va somiar que Déu li deia que la terra en què jeia seria per a ell, i li va prometre: "d'aquí i de tu sorgiran totes les famílies de la Terra". Mes tart el somni es va convertir en realitat.          
                                                  

                                                                         La migdiada. Ramon Martí Alsina 1884

Aquest quadre és un exemple del seu realisme, influenciat per Gustave Courbet. És una de les obres principals de Martí i Alsina i un dels exemples de la pintura realista catalana, plena d'aquesta nova cultura figurativa que bebia en les fonts de la pintura francesa contemporània.


                                                                           La siesta. Enrique Galcerá 1963

Quins són els beneficis de la migdiada?
Són molts els investigadors que han centrat la seva atenció en el noble art de la migdiada i en els seus possibles beneficis. La majoria dels estudis són encara petits i de conclusions inicials, però també trobem alguns potents, que han realitzat un seguiment a milers de persones durant molts anys. Un dels estudis més importants sobre la migdiada ho va realitzar la Universitat d'Harvard en 2007. Consistia en un seguiment de 6 anys a prop de 24.000 persones.
Les conclusions? Els investigadors van descobrir que aquells que dormien la migdiada almenys tres vegades a la setmana durant almenys mitja hora, tenien un 37% menys de risc de mortalitat per malaltia coronària que aquells que no dormien la migdiada. Es va observar un major efecte protector de la migdiada especialment entre els homes que treballaven. Els autors de l'estudi explicaven que la raó d'aquests resultats es podria deure a la migdiada com un "alliberador de tensió", ja que se sap que l'estrès està molt relacionat amb els problemes cardíacs d'origen coronari.


 
                         La migdiada. Jean Françoise Millet 1866.
                                                                                                                                                     
                                                       
                                                                                                     La migdiada. Vincent Van Gogh 1860

La migdiada va ser pintat durant l'època en que Van Gogh estava internat al manicomi de Saint-Rémy-de-Provence. La composició està pres d'un dibuix de Millet per quatre moments de la Jornada. Per justificar el seu acte, Vincent va dir al seu germà Theo: "Estic utilitzant un altre llenguatge, el de colors, per traduir les impressions de llum i foscor en blanc i negre". Van Gogh sovint copiada les obres de Millet, a qui considera "un pintor més modern que Manet". Fidel a la composició original, fins i tot fins als detalls de la vida encara en primer pla, Van Gogh, però imposa el seu propi estil en aquesta escena de descans que, per Millet, simbolitzava la França rural de la dècada de 1860. Van Gogh considerava a Millet seu veritable pare espiritual i va copiar els seus quadres fins a la seva mort. Van Gogh creia que copiar el motiu del quadre d'un altre no suposava deixar de crear al mateix temps una obra nova i la seva teoria no és difícil d'entendre si es comparen els seus vius colors, tècnica impressionista, amb el classicisme, dels colors foscos de Millet.Aquesta retranscripció molt personal s'aconsegueix principalment per mitjà d'una construcció cromàtica basada en el contrast de colors complementaris blau-violeta, groc-taronja. Malgrat el caràcter pacífic de la matèria, la imatge irradia singular intensitat artístic de Van Gogh.



                                                                             La migdiada. Joan Tuset 1987
                                                                                                           
                                                                                                          
                                                                            La migdiada. Pablo Picasso 1919

En aquesta de l'obra de Picasso podem observar un home i una dona fent la migdiada a plena llum i en plena natura. En aquesta obra pintada a la costa blava, ens presenta a la joventut, plena de passió connectada amb la fertilitat de la collita.

                                                                     Sol ardent de juny. Frederic Leighton 1895

Diferents estudis han arribar a una mateixa conclusió: La migdiada és saludable, relaxant, reparadora i estimulant. Els experts en salut recomanen fer-la immediatament després de dinar i no superar els 20- 30 minuts. Res de posar-se al llit però sí semi-incorporats.

                                                                    La siesta. Genaro Lahuerta Lopez 1942

      
                 La siesta. Jose Maria Lopez Mezquita 1900

                                                                     La siesta II.  Joel Corrales Márquez 2011

                                                                            La siesta. Nora Gonzalez 2012




He corregut les cortines, que es mouen al ball del ventilador.El menjador s'ha omplert de penombra i una mica llunyà sento el brunzi de les cigales,que es converteixen en un so narcotitzant. A fora, el Sol embafador de l'estiu es com un foc que ador-meix els carrers. Si no tinc cap obligació, amb aquesta xafogor,prefereixo no sortir de casa.