1/8/13

LA PUNTAIRE I L'ART DE LA PUNTA DE COIXÍ

La punta de coixí es una tècnica que consisteix en entreteixir fils que estan enrotllats en boixets. A mesura que progressa el treball, la punta es subjecta mitjançant agulles clavades en un coixí.

Les puntes de coixí tenen uns orígens històrics dubtosos i encara i difícils d'aclarir. Alguns autors opinen que no van existir fins al segle XV, però està demostrat que es feien amb anterioritat, remuntant la seva existència a temps antiquíssims. 

Les puntes de coixí van ser anteriors a les d'agulla. A la Bíblia el profeta Isaïes, al Llibre dels Reis, cita "entrellaçats en malla"pertanyents al temple de Salomó. A les tombes egípcies es van trobar mòmies amb puntes i fines túniques adornades amb treballs atribuïts als boixets,dels que fins i tot encara se'n conserven fils. Segons alguns estudiosos,aquests treballs van ser portats a Itàlia quan Egipte va passar a ser una província romana. 

Del segle XIV es conserven al Monestir de Pedralbes (Barcelona) puntes de coixí que van pertànyer a la reina Elisenda de Montcada, esposa del Rei  Jaume II, són de fil d'or, seda color carmesí, perles i granats. L'opinió més generalitzada és que es van introduir  a través d'Itàlia, que va ser el bressol de la punta, tant d'agulla com de coixí. No obstant això, el primer llibre de dibuixos per a puntes es remunta a 1527, i va ser imprès a Colònia. De qualsevol manera, el dibuixant més apreciat pels patrons va ser Vinciolo, proveïdor oficial de colls plegats nomenat per Catalina de Médicis. Entre els segrel XV i XVI l'art de les puntes s'extenen per tota Europa. França i Bèlgica seran els païssos més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tota Europa. 

Es molt probable  l'existència anterior d'una altra corrent procedent dels països d'Orient, per les característiques, ben diferents de la punta Italiana,que va arrelar al nostre país amb més força, evolucionant de forma admirable, donant lloc a que les puntes d'algunes localitats catalanes es fessin famoses a tot Europa.Abans que l'Orient ens influís en aquests treballs, ja els ibers feien cordons trenats i filigranes. Els adorns de la Dama d'Elx tenen un marcat estil grec. Van ser portats d'Orient per fenicis i cartaginesos, i són, segurament, els precursors de les puntes a la península.

Espanya també te moltes localitats reconegudes per la seves puntes,com Almagro a Castilla-La Mancha,Camariñas a Galicia, i moltes altres on s'han fet tota mena de puntes,amb fils metàl-lics, i combinats amb sedes de colors. Es va treballar moltíssim en blondes durant els segles XVII i XVIII, generalment destinades a mantons, mantellines i draps d'altar.
Catalunya va tenir una gran tradició puntaire, i és el lloc d'Espanya on més s'està treballant actualment per a la seva recuperació, al que ajuda els ja creats, Museu de la Punta d'Arenys de Mar i el Museu de Puntes de Coixí de l'Arboç,i les trobades de puntaires  que s'organitzen  arreu del nostre territori.

Monument a La Puntaire de l'Arboç.Joan Tuset 2005
                                                       
L'any 2005 es va inaugurar el monument a la Puntaire de l'Arboç, obra en bronze del escultor Joan Tuset i que es troba situat en una de les rotondes de la N-340 a l'entrada de l'Arboç.  Es  la representació d'una dona jove i forta,en el moment en què està apunt clavar una agulla, te el coixí de puntes sobre els genolls i recolza't en un arbocer,símbol del l'Arboç.


 La Puntaire de l'Arboç.Joan Tuset 2008


Noia de Figueres. Salvador Dali 1926
Aquesta puntaire de Dalí es pot relacionar amb l'obra mestra del Pintor holandès del segle XVII, Johannes Vermeer.
                                                                                   
              
Els boixets s'omplen de fil per parelles. Després d'omplir-ne un, es fa una llaçada que evitarà que el boixet caigui un cop penjat al coixí, es deixa el fil suficient per omplir el boixet que fa de parella i s'omple aquest segon boixet amb una altra llaçada.
El patró és una cartolina gruixuda, de color i setinada on hi ha el dibuix guia per a realitzar l'obra. Els patrons són de color perquè les puntes solen fer-se amb fil blanc i així es pot veure millor el treball. Són gruixuts perquè es puguin utilitzar força vegades. Hi ha una gran varietat de dibuixos de diferents estils i amplades i acostumen a ser puntejats i acompanyats d'instruccions sobre el nombre de boixets utilitzats, el tipus de fil, etc.
Les agulles es claven als forats del patró. Així aguanten els fils amb què es confeccionen les puntes. Normalment s'utilitzen agulles de cap.
Per iniciar una punta al coixí es posa el coixí verticalment sobre la falda i s'hi clava el patró. Seguidament, s'hi pengen les parelles de boixets amb agulles, com indiqui el patró. Sempre es treballa amb una parella de boixets en cada mà. Encara que menys utilitzat, també existeix el coixí rodó, amb forma de llentia, que se suporta sobre la falda per a realitzar el treball. Per a més comoditat, s'utilitzen peus de fusta que suporten els coixins.
Els moviments bàsics de la punta al coixí són: volta i creu. Les voltes es fan sempre cap a l'esquerra, passant el boixet de la dreta per sobre del boixet de l'esquerra de la mateixa mà. Per fer una creu es passa el boixet interior de la mà esquerra per sobre del boixet interior de la mà dreta.
Utilitzant aquest dos moviments bàsics es poden fer diferents punts com: punt sencer, mig punt, tuls, trenes, creuat de les trenes, empuntillat, aranyes, punt de la verge, punt d'esperit i punt de guipur. Una punta molt apreciada és el Ret fi o Punta d'Arenys.
Emprant diferents tipus de fil metàl·lic (com el fil d'or o de plata) podem construir anells, polseres, corones o d'altres complements utilitzant aquesta tècnica.


                                                                           La Puntaire de Salvador Dali 1958
Com a homenatge a Vermeer, Salvador Dali va idear un estudi de La puntaire compost en la seva totalitat d'una explosió de banyes de rinoceront, Estudi crític-paranoic de la Puntaire de Vermeer.


                                                                La Puntaire.Arenys de Munt. Etsuro Sotoo 2003

Monument inaugurat l'any 2003, obra de l'escultor Etsuro Sotoo, autor també d'algunes de les escultures de la Sagrada Família. L'obra representa un puntaire treballant i adopta unes formes suaus i sinuoses que recorden l'escultura d'època modernista. La base serveix de banc i lloc d'esbarjo pels més petits. Les diferents peces del monument van ser fetes a la Xina.



                                                                   La Puntaire.Adriaen van Gaesbeeck 1640


Les Puntaires. Giacomo Ceruti 1750


Monument a la Palilleira de Camariñas. Escultor ?


Els materials necessaris per a fer puntes al coixí són: coixí, boixets, fil, patrons i agulles.
Els coixins varien segons els països i també segons les regions. A França, Bèlgica, als Països Baixos, a Anglaterra, Itàlia, Rússia... els coixins varien entre ells i són molt diferents dels nostres, però més adequats a les seves puntes. A Catalunya, Portugal i Malta el coixí és allargat i cilíndric, d'una llargada de 65 cm. i uns 25 cm. de diàmetre (mida estàndard). Els coixins estan fets de roba plena de serradures, segó, crin, palla de sègol, palla de blat, etc. El millor material és la palla llarga.
Els boixets estan fets de la fusta de boix (arbust de fusta forta i lleugera), cirerer, caoba, d'ivori, os, carei, etc. Tenen forma de bitlla amb mànec per poder-los agafar amb les mans. Els boixets que es fan servir gairebé a tota Espanya són fets a Sant Feliu de Torelló. Poden tenir diferents mesures i formes. Els boixets grans s'utilitzen per a fer puntes de fil gruixut i puntes grosses, els petits per a fils prims i puntes fines.
Els fils emprats per a fer puntes al coixí són de cotó, perlé, cotó d'Alsàcia i seda. Antigament s'utilitzava el lli, però actualment és difícil de trobar-ne.


              La Puntaire d’Arenys de Mar 2003,replica a mida natural de l'escultura de Cesar Cabanes Badosa de 1929.


Monument a La Puntaire d'Almagro.León Herrera 1988   
                                                                     

                                                                              La Puntaire.Puig Roda 1912



La puntaire de Barcelona.Josep Viladomat.1927
                                                                        
Figura femenina exempta sedent. Representa el moment en què està apunt de continuar amb la punta de coixí. Està asseguda sobre un tamboret fent punta de coixí. El coixí de puntes és aguantat amb les mans i cames. Les cames estan creuades i el taló del peu esquerra es troba recolzat al tamboret.

  
La Puntaire. de Johannes Vermeer 1669   

La puntaire és una de les pintures més conegudes del pintor holandès Johannes Vermeer. Aquest llenç és una obra típica de l'autor,que retrata una jove puntaire en la intimitat de les tasques quotidianes, aïllada en un món silenciós aliè al de l'espectador i embolicada en una resplendor clar i afable.
Vermeer representa una dona fent puntes,que no estar vestida com les puntaires de la seva època,i suposem, que la dona no és una professional, sinó que es tracta d'una mestressa de casa, que alguns han identificat amb la dona de l'artista. El llibre que te sobre la taula de treball, suposadament una Bíblia, reafirma aquesta teoria, dotant l'escena d'un sentit simbòlic religiós molt típic de l'obra de Vermeer. Així, l'escena se situaria en una casa de Delft, ciutat on va residir l'artista, i representa la virtut del treball, necessari per a la redempció de l'home. Aquest contingut al-legòric és propi de les poques obres que va realitzar Vermeer, totes elles situades dins d'un context quotidià i molt íntim, propi de la tradició holandesa.


La Puntaire.Isidre Sabater.2011 

Isidre Sabater ens ofereix el resultat de l'estudi dels grans mestres, en què s'inspira.


Les Puntaires.Anders Leonhard Zorn.1910


                                                       La puntaire i la mestra.Gabrielli Onofrio da Messina 1692

                               


                                                               La Puntaire de Sant Boi. Artur Aldomà de 1999 

Aquesta escultura d'Artur Aldomà la trobem a Sant Boi,al final de la Rambla Rafael Casanova.Una noia jove descalça, asseguda sobre un petit bloc de pedra amb un coixí i està concentrada realitzant puntes de coixí. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada