1/11/13

El MITE DE LEDA I EL SIGNE





Molts artistes des de la Grècia antiga, la Roma clàssica, o Miquelangelo i Leonardo al renaixement han recreat en les seves obres el mite de Leda i el Cigne.

                                                           Joan Tuset 2004. Leda i el signe segons Michelangelo.

Aquesta obra de Joan Tuset, expresa simultàniament diversos anhels de l'artista, que prova d'abraçar amb les ales de la imaginació, un somni ple de desitjos i reptes, tot obrint les portes d'un món nou.



La història de Leda i el cigne és un dels relats més sensuals de la mitologia grega que explica de manera al · legòrica les passions i debilitats humanes.
Leda era l'esposa de Tindàreu, rei de Laconia a Esparta, qui s'havia refugiat en el regne de Testi, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu recuperar el seu regne i va ocupar el seu tron ​​amb la seva dona.
La versió més popular d'aquest mite explica que Leda era una dona molt bella, tant que el mateix Zeus la desitjava.
Un dia, mentre caminava al costat del riu Eurotas, es va trobar amb un bell cigne que escapava l'atac d'un àguila. El va protegir i es va deixar seduir per aquest, que no era altre que Zeus transformat. Aquesta mateixa nit Leda també es va unir al seu espòs. Com a conseqüència, va posar dos ous, en un d'ells estaven Helena i Pólux (fills de Zeus i per tant immortals), i en l'altre Cástor i Clitemnestra (mortals, fills del rei espartà)


             Michelangelo 1530, Leda i el signe.(obra desapareguda)                     Peter-Paul Rubens 1653 Leda i el signe.


Aquest mite grec explica com una princesa grega anomenada Leda, l'esposa de Tindáreo d'Esparta, és seduïda o violada per Zeus. El rei dels déus grecs tenia la facultat de prendre múltiples formes a voluntat, entre elles formes animals, atret per la princesa, s'adona que ella freqüenta el riu Eurotas a la vora es poden veure uns cignes bellíssims. Un dia, el déu decideix transformar-se en un gran cigne i, aprofitant l'admiració de Leda per les aus, se li acosta i la rapta. Es diu que Leda posa després dos ous dels quals neixen Helena (de Troia), Clitemnestra (futura esposa d'Agamèmnon), i els herois Cástor i Pólux, per descomptat, la paternitat dels fills de Leda queda posada des de llavors en dubte.

                                                                            Leda i el signe Roma S.I adc.


Leda i el signe Atenas S.II adc.


                          François Boucher 1741 Leda i el signe.                Antonio Allegri da Correggio.1532 Leda i el signe.


                                                                 Auguste Clésinger 1864  Leda y el cisne.


                                                                         Salvador Dalí 1949 Leda atòmica.


En aquesta obra, Gala l'esposa de Dalí és representada com Leda.Dalí vol personificar-se com el cigne però alhora, relaciona a Cástor i Pólux com dues ànimes bessones analògicament iguals a Gala i ell mateix.
Leda està asseguda sobre un alt pedestal, amb els peus sobre petits pedestals flotants, mentre acaricia el cigne volador. Tot en el quadre flota, fins i tot el mar sura sobre la sorra i no té contacte amb cap cosa, seguint la teoria física intra-atòmica.
Entre els objectes que suren, una escaira de fusta, un llibre vermell que bé pot ser una Bíblia, tres gotes concentrades d'aigua i una closca d'ou, símbol de la vida, molt important per a Dalí.



                                                                            Botero 1995 Leda i el signe.


En l'escultura de Fernando Botero veiem Leda estesa d'esquena i al déu transformat en cigne sobre del seu cos. Dins dels motius escultòrics que treballa Botero és freqüent la representació de temes clàssics que revelen la seva gran admiració i el seu estudi de la història de l'art. A la peça dedicada a Leda i el cigne podem apreciar el tractament de la forma que identifica l'artista colombià per les figures sòlides i l'èmfasi en els volums. A més de l'interès de l'artista en la gènesi de la vida, en aquesta peça s'aprecia un interès per la metamorfosi, per la transformació del déu en animal, que es reflecteix fins i tot en la forma escultòrica (l'esquena del cigne de bronze recorda la d'un home) i, també, una reflexió al voltant de la satisfacció dels impulsos animals de l'home; cal recordar que per als grecs els déus eren éssers humanitzats que representaven tant les virtuts com els defectes i vicis dels homes.


                           P. Cezanne 1839 Leda i el signe.                          Ernesto Neves 2007 Leda i el signe.


                                                Rafael Sanzio deixeble de Leonardo Da Vinci 1515 Leda i el signe.

El primer artista a representar aquesta trobada de Zeus i Helena va ser Leonardo da Vinci, en tres dibuixos, perduts avui en dia, dels quals només es conserva una pintura que un alumne del famós geni renaixentista va realitzar a partir d'un d'ells, i una còpia d'un altre feta per Rafael Sanzio. Si bé el nu femení no era el tema preferit de Leonardo, doncs es diu que no sentia atracció per les dones, el seu interès pel mite grec sembla ser perquè ho va entendre com representatiu del moment de la concepció, del misteri de la gestació de la vida.


                                                                          Henri Matisse1944 Leda i el cigne.











2 comentaris: