1/11/14

ELS RETRATS DE LA MORT

ELS RETRATS D'AL FAYUM  
La majoria de retrats d'aquest tipo s'han trobat en aquesta regió d'Egipte,son retrats de mòmies,un tipus de retrat realista, pintat en taules de fusta que cobreixen la cara de moltes mòmies de la que en aquella època era una província romana d'Egipte. Pertanyen a la tradició de pintura sobre taula, una de les formes d'art més respectades en el món clàssic. De fet, els retrats d'Al Fayum són l'únic gran conjunt d'art d'aquesta tradició que ha perdurat i que va ser continuada en les tradicions bizantina i occidental en el món preclàssic, incloent-hi la tradicional local d'iconografia copta a Egipte.


Retrat d'Eirene 45 d.C.Museu del Caire,Egipte.


Els retrats de mòmia han estat trobats al llarg de tot Egipte, però són més comuns en la regió d'Al Fayum, en particular, de Hawara a Antinoópolis, per això el nom; tot i que, els "retrats d'Al Fayum" són considerats més com a descripció estilística que geogràfica. Si bé els casos de pintures de mòmies daten de l'època faraònica, els retrats de mòmies d'Al Fayum van ser una innovació datada en els temps de l'ocupació romana d'Egipte.


Retrat d'un jove. Període romà, 150-170 d C. British Museum, Londres.


Daten del període romà que abasta de finals del segle I a. C. fins a inicis del segle I de l'era actual. Encara que no està clar quan va acabar la seva producció, les investigacions suggereixen que va ser a mitjans del segle III. S'han pogut datar algunes mòmies basant-se en els tipus de pentinat, joies o la vestimenta que porten. La datació dels retrats permet observar l'evolució dels pentinats tant femenins com masculins, així com dels adorns amb què les dames es feien representar, si bé, en la majoria dels casos, aquestes joies són tot just un esbós.



Artemidoro (detall). Tercer quart segle II d. de C. The British Museum Londres




Taüt complet d'Artemidoro.


El retrat estava situat sobre el rostre del difunt, frontal amb mirada absent, cobrien els rostres dels cossos que eren momificats per al seu enterrament. Exemples existents mostren que estaven situats sobre el rostre del difunt, entre les bandes de tela (o cartonatge) que es feien servir per embolicar els cossos. Gairebé tots han estat actualment separats de les mòmies. Normalment, representen a una sola persona, mostrant la cara o el cap i el tors superior, vist frontalment.


Retrat d'una dona.Període romà 100-120 d C.British Museum, Londres.


En termes de tradició artística, la imatge deriva clarament més de les tradicions grecoromanes que de les egípcies. La població de la zona d'Al Fayum va créixer àmpliament per una onada d'immigrants grecs durant el període hel·lenístic, inicialment per soldats veterans que es van assentar a la zona. Es poden distingir dos grups de retrats d'acord a la tècnica: un de pintura encàustica (amb cera); un altre en pintura al tremp, sent l'última normalment la de major qualitat.


Retrat d'un home, Període romà, 80-100 d.C. British Museum,Londres.


La tècnica de l'encàustica
Aquesta tècnica es tracta d'un mètode de pintura on la cera s'utilitza per ajuntar els diferents pigments. La cera és un element molt estable com a base, no s'oxida,  no es torna groga ni s'arronsa amb el pas del temps; igualment és molt resistent als àcids i l'aigua i té una bona transparència i lluminositat. S'utilitzava cera verge d'abelles. La barreja és molt cobrent i cal aplicar-la en calent, tant el recipient que la conté com els estris per a la seva aplicació (espàtula o pinzell) deuen ser escalfats. Quan s'havia acabat el retrat es recobria amb una capa de cera que aquesta vegada actuava com a protectora.


Retrat d'una dona amb monyo.Periodo romà, 117-138 d C. Kunthistorisches Museum, Viena.


En l'actualitat, es coneixen al voltant de 900 retrats de mòmies. La major part d'ells van ser trobats a les necròpolis d'Al Fayum. A causa del clima càlid i sec d'Egipte, les pintures solen estar ben preservades i fins i tot, sovint, conserven els seus colors brillants.


Retrat d'un sacerdot.Periodo romà, 140-160 d C. British Museum, Londres.


Representen un lloc de trobada entre la pintura grega, la pintura i l'art realista romà i la religió de l'Antic Egipte. Per les creences consolidades dels egipcis en el trànsit al més enllà, era necessari que els seus retrats fossin el més real possible amb la finalitat de ser ben reconeguts després de la mort. Donen la sensació de ser imatges en trànsit, la seva importància rau en la mirada absent i ulls marcadament engrandits, que encara que no és frontal del tot, ens suggereix i ens intenta expressar una vida interior, com si estiguessin al temps aquí i allà.



Retrat d'una jove, segle II d C. Museu del Louvre, París.



Els amants de Antinoópolis. 130-150 d.C. Museu del Caire, Egipte.


Aquesta pintura representa els retrats de dos homes que van ser enterrats junts. Germans, o amants, donat l'escassa semblança dels dos difunts, un és de pell blanca i l'altre de pell morena. La peça data d'entre els anys 130 i 150 d C, és a dir, va ser realitzada en els anys següents a la mort d'Antínoo i darrere de l'home de l'esquerra apareix la imatge del déu Antínoo-Osiris, del que es pot suposar que tots dos pertanyien al culte de la nova deïtat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada