1/4/15

EL LIGNUM VITAE O L'ARBRE DE LA VIDA DE L'ARBOÇ


ESTUDI SOBRE LA CRUCIFIXIÓ

Aquest article només pretén ser una variant dels molts estudis de la Crucifixió i del protagonisme simbòlic que adquireix la Creu com arbre de la vida «LIGNUM VITAE»
La figuració de la Creu, crux en llatí, stauros en grec ha estat molt variada, i pot adquirir formes molt diverses, llatina, grega, de Sant Andreu, deTau, baptismal, amb travesser doble o triple, potenzada, florida, ancorada, etc, adquirint cada forma un particular significat. No obstant això, hi ha formes curioses en què la Creu cobra un nou protagonisme.



 Fragment de la pintura. Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Josep M. Arnán.


La unió de la Crucifixió de Crist amb la imatge d'un arbre, va servir per configurar un nou tipus iconogràfic, que apareix al segle XII, i el trobem més habitualment a partir del segle XIV a Alemanya i Itàlia, a causa de la influència de Sant Bonaventura i d'escriptors místics. Es tracta, de la representació de la Creu de Crist, adornada amb fulles, flors i fruits, el «LIGNUM CRUCIS», que podem trobar en molts manuscrits de finals del segle XIII, encara que ja amb anterioritat se n'coneguessin de realitzats sobre diferents suports artístics com per exemple, el mosàic de l'absis de la Basílica de Sant Climent del Laterà a Roma, obra del segle XII, i alguns relleus romànics, on, a més de la figuració d'un arbre amb fulles i fruits, hi apareix la figura de Crist crucificat el «LIGNUM VITAE».

Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Joan Tuset


Els significats que s'associen amb l'arbre són inesgotables, ja que és símbol del poder regenerador de la natura. S'ha considerat com a eix del món i suport de l'univers.També s'hi veu en ell un símbol de la fecunditat, i, fins i tot, de la resurrecció de la vida que creix del fons de la terra cap el cel. Des de l'òptica cristiana trobem una relació entre l'Arbre de la Vida i els seus fruits que serveixen per alimentar els gentils i la creu en la visió d'Ezequiel (Ez 47,12) i a l'Apocalipsi (Ap. 2,7; 22,2). Però si hi ha un text prou explicatiu per a la configuració icònica del Crist crucificat sobre un arbre, en l'àmbit artístic baix-medieval, aquest és el Lignum Vitae de Sant Bonaventura. En ell es representa a Jesucrist clavat en una creu figurada per un arbre constituït per branques, flors i fruits. Es tracta d'una imatge oberta, capaç d'integrar múltiples dades i de rectificar-se constantment . És la imatge ideada per Sant Bonaventura, en què apareix Crist crucificat sobre el tronc d'un arbre. De les branques surten 12 fruits, a partir de l'Origen, seguint per la Passió i finalitzant en la Glorificació. El referent textual i explicatiu el trobem en el mateix escrit del sant franciscà.



 Fragment de la pintura. Sant Joan Baptista. Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Josep M. Arnán.


En el pròleg del seu llibre, Sant Bonaventura declara que per ajudar a la comprensió del contingut de l'escrit, se serveix de la imaginació, per deixar-hi gravats en la imatge d'un arbre, els diferents misteris sobre l'origen, vida, passió i glorificació de Crist. Evidencia per tant, que aquest diagrama, d'acord amb la lògica medieval, plantejava un examen més suggestiu del món enfocat des de la perspectiva d'una lògica mental.



 Fragment de la pintura. Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Josep M. Arnán.


Coneixedor de la consciència humana i expert en tasques educatives, Sant Bonaventura s'avança tres segles a Sant Joan de la Creu, en la forma gràfica i la disposició literària d'inculcar la doctrina en l'ànima cristiana. El contingut de la seva obra,se centra en una imatge: la de l'Arbre de la Vida. En la representació distribueix els versos de la composició poètica, les estrofes, que s'aboquen amb posterioritat en els quadres doctrinals que integren tot l'escrit. La imatge conté 12 estrofes amb 48 versos, que es corresponen a les matèries de les quals surten els 48 capítols que formen l'obra. A aquestes 12 estrofes ens en calen afegir tres: la primera, que fa al·lusió a tot el contingut de què tracta l'obra i que és inclosa en el pròleg, es expressada al seu torn al peu de l'Arbre: «0 crux, frutex salvificus, Vivo fonte rigatus, Cuius flos aromaticus, Fructus desideratus ».



 Fragment de la pintura. Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Josep M. Arnán.


Les altres dues estrofes que conté a la part superior queden expressades amb aquestes paraules del pròleg: «Per quam (crucem) sancti Spiritus caretes in cordibus devotis nutribur et septiformis gratia diffunditur, sicut supremis et postremis versiculis poslulatur».
Són molts els còdexs que les han conservat, però, pel lloc que ocupaven (a la part més alt de la imatge), s'explica per què han desaparegut aquestes estrofes dels dibuixos posteriors, doncs no sempre era còmode per als copistes la seva inclusió en el dibuix,donat el diminut espai de què disposaven.



 Fragment de la pintura. Sant Domenec de Guzman, Santa Caterina i Sant Pau. Lignum Vitae de l'Arboç Segle XIV. Fotografia: Josep M. Arnán.




LECTURA VISUAL DEL FRESC

Les pintures Franco-gòtiques de la Capella dels Dolors de l'Arboç.
Aquesta obra mural d'autor desconegut, realitzada amb la tècnica de la pintura al fresc a principis del segle XIV, va ser recuperada arrencada i restaurada amb la tècnica del strappo l'any 1968, gràcies a la tasca de Mossèn Josep Torres i Rosell.
Encara que aquesta lectura només és del mural central, cal esmentar les dues pintures que l'acompanyen i que són escenes de la vida de Sant Joan a l’esquerra i l'Epifania amb el davallament de la Creu a la dreta.
L'Arbre de la Vida de l'Arboç fa 6 metres d'alçada per 4 d'amplada, amb un total de setze branques i catorze fruits en els quals encara s'hi pot llegir, iustitia, omnipotentia, obedientia, veritas. Aquests fruits representen la Redempció de Crist. Consta de tres parts o cossos. Primer, la part inferior de l'Arbre, que representa l'origen i vida de Crist, amb branques que s'estenen a una banda i l'altra horitzontalment, de les quals brollen fulles i fruits. Les fulles de la branca de l'esquerra contenia els versos dels orígens de Crist, mentre que en les de la dreta es resumien els fets de la seva vida. Tots aquests escrits estan practicament esborrats i són il.legibles.



A l'esquerra reconstrucció del que devia ser el Lignum Vitae de l'Arboç. Dibuix Esteve Cruanyes.
A la dreta estat actual de la pintura. Fotografia: Joan Tuset.
                 
                                                                                                                                     
El segon cos és el de la «Passió». Presenta la mateixa ramificació que el primer, però en ell les fulles i els fruits feien referència als diversos moments i virtuts de la Passió. Idèntica distribució té el tercer cos, dedicat a la «Glorificació», en el qual estaven escrits els misteris que segueixen a la Resurrecció, així com a la vida gloriosa al cel i a l'Església del Crist. Els escrits dels fruits tambe practicament il-legibles, corresponien als següents conceptes: «Praeclaritas, Originis, Humilitas, Conversationis, Celsitudo Virtutis, Plenitudo Pietatis, Confidentia in Periculis, Patientia in Iniuriis, Constantia in Supliciis, Victoria in Conflicte Mortis, Novitas Resurrectionis, Sublimitas Ascensions, Aequitas ludici i Aeternitas Regni».
Del costat dret de la figura del Crist brolla un raig de sang,  baixant fins al pit de Maria, que té el cor traspassat amb una espasa de dolor causat per la mort del seu fill. Totes les branques de l'arbre estanven escrites, els textos estan tan deteriorats que són il·legibles. 
Al peu de la creu hi trobem les tres Maries. La figura del centre que és la Mare de Déu, està sostinguda per les altres dues. A la dreta es reconeix l'apòstol Sant Joan. En segon pla i de mida més reduïda, hi ha unes figures que podrien ser el donats o benefactors de la pintura. També hi podem veure la figura d'un centurió, vestit com els soldats del segle XIV amb la caputxa de malla, un d'ells fa una ganyota traient la llengua. 
En els quadres laterals hi trobem catorze personatges, set a cada costat, que representen profetes i patriarques de l'antic testament. Emmarcats per un arc amb dues columnes i al costat un edifici, sostenen un filacteri o tira de pergamí amb inscripcions molt deteriorades que són il·legibles. 
A la part inferior de tot el conjunt pictòric nou figures. D'esquerra a dreta: Sant Joan Baptista vestit amb les pells, Sant Pere amb les claus del Cel, Sant Domènec de Guzmán que es reconeix per l'hàbit i la tonsura, Santa Caterina amb la roda de turments i Sant Pau amb l'espasa. La figura del mig torna a ser la Mare de Déu sobre una lluna minvant .
A la part més alta, també s'hi poden veure restes d'algunes figures en actitud caminant, que estan bastant deteriorades. Segurament, com altres pintures del Lignum Vitae, sobre la creu, just al mig, devia haver-hi un pelicà, alimentant els seus petits amb la seva pròpia sang, símbol de la Resurrecció de Crist.
Alguns creuen que la presència de Sant Domenec de Guzman a la part baixa de la pintura de l'Arboç podria ser degut a la proximitat del castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos on va néixer el dominicà Sant Ramon de Penyafort cap a l'any 1185. Encara que també trobem aquest sant en altres versions de l'Arbre de la Vida, com per exemple el de l'Acadèmia de Florència, que també és de principis del segle XIV, pintat per Pacino di Bonaguida.
Sant Bonaventura va tenir una gran repercussió en l'art. Moltes de les seves obres, totes del segle XIV, també mantenen la mateixa estructuració diagramàtica com ara els conjunts murals de l'Arboc, del convent dominic de Puigcerdà o del vitrall de la catedral de Saint Michel de Carcassonne entre altres.


  Joan Tuset i Suau