1/5/15

L'ART A LA PREHISTÒRIA

L'origen de l'art se situa en el Paleolític, durant l'edat de Pedra. Si bé fa uns anys estava estesa la teoria que l'art sorgia a principis del Paleolític Superior com una producció característica de l'Homo Sapiens fa 40.000 anys a Europa. Recentment s'han trobat manifestacions artístiques molt més antigues en altres continents com Àfrica i Austràlia. A partir d'aquestes troballes es creu que l'aparició de l'art és un fenomen universal i es contempla la possibilitat que l'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) també produís art.

Les primeres obres d'art

Aquestes primeres manifestacions artístiques no coincideixen amb la definició actual de què és art. L'art per l'art, la creació d'obres belles amb funció estètica i el seu col·leccionisme és un invent modern amb tan sols uns quants segles d'antiguitat que no apareix en els pobles tradicionals.


L'escultura.

Està realitzada en pedra o ós principalment i en relleus traçats en cavernes. Destaquen principalment les anomenades "Venus paleolítiques", figures de dona que presenten hipertrofiades algunes zones anatòmiques, per la qual cosa s'ha pensat que estan relacionades amb rituals de fertilitat. Al costat d'aquestes escultures són importants els relleus i gravats en estris fets d'ivori, os i astes de ren, que representen animals (bisons, óssos, senglars), tallats amb un gran realisme en les seves formes i actituds. 



La Venus de Hohle de fa entre 35 000 i 40 000 anys. És l'exemple més antic i indiscutible de l'art del Paleolític Superior i l'art prehistòric figuratiu en general.




També podem trobar figures humanes gravades en grans roques a l'aire lliure, en menhirs o monòlits. Eines amb senyals personals, agulles d'ossos per confeccionar roba, bastons, ceràmica. Van ser capaços d'abstreure, traient elements fins a arribar a l'escultura abstracta, cúbica.



Venus de Wilendorf.entre 20 000 y 22 000 a.C


La venus de Wilendorf. La figura d'aquesta dona nua de 7 cm. d'ample i 15cm. d'alt, va ser esculpida en pedra calcària i pintada amb ocre vermell. És una escultura exempta (les formes són tallades o modelats sobre tota la seva circumferència, pot ser vista per tot arreu). Les seves formes són extremadament voluminoses: mames, abdomen, natges. El seu cap està empolainada, coberta del que poden ser trenes, un tipus de pentinat o una caputxa. 



Venus de Laussel.Va ser descoberta l'any 1909.No és possible datar amb seguretat l'estatueta, perquè les excavacions tan antigues no eren molt acurades amb l'estratigrafia.



La venus de Laussel, és una estatueta en baix relleu, tallada en un bloc de pedra calcària dura; representa una dona nua, que a la mà dreta sosté una banya de bisó (la cornucòpia: banya símbol de l'abundància). La figura mesura 46 cm. d'altura. El cap, no presenta indicis de rostre. Tot i això s'observa que va ser tallat de perfil. El coll allargat i definit. Els pits són llargs i penjants, de forma oval. El ventre una mica pronunciat, però proporcionat i lleugerament caigut. Tot el cos està polit excepte el cap.



La pintura.

Sobre les parets o el sostre de les coves, els homes prehistòrics dibuixaven o pintaven els diferents animals que caçaven. També pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara el ritu de la fertilitat, etc. Els materials que usaven eren el Carbó vegetal i diferents terres de colors barrejats amb aigua o greixos d'animals.


Figures de cavalls i rens pintats en els quals l'ús de color vermell, negre i violeta fet amb raspats del contorn i rentats del pigment atorguen al conjunt una sensació de policromia que converteixen el conjunt en un dels millors del Paleolític.Entre el 36.000 i el 10.000 a. C.



Una de les moltes escenes pintades a les parets de la cova de Chauvet-Pont d'Arc a França.Fa entre 29000 i 21000 anys.


Animals representats a la cova de Chauvet-Pont d'Arc, es consideren les pintures rupestres més antigues.Fa entre 29000 i 21000 anys.

Els homes prehistòrics atribuïen un significat o una funció màgica a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un bisó era una forma de propiciar la seva caça o que la representació d'una dona amb uns pits enormes assegurava la fertilitat. Les pintures prehistòriques més conegudes són les de la cova d'Altamira a Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya), on es troben els famosos bisons, així com les de la cova Lascaux a França.
Es troben pintures prehistòriques tant a l'àrea del Cantàbric i els Pirineus, com a Catalunya, València, Múrcia i Andalusia.


Vénus de Lespugue. Les Venus prehistòriques, són figures habituals en les societats paleolítiques. Eren representacions de dones amb els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de gestació.



La venus de Lespugue té una antiguitat de 20,000 anys. És la més jove de les que fins al moment han pogut trobar. Tallada a l'ullal d'un mamut, mesura 14.7cm. d'altura. El ventre, les natges i els pits desmesuradament desenvolupats; formen una espècie d'esfera o cercle central. A la part posterior hi ha una sèrie d'estries paral·leles i verticals, que podria ser una faldilla. S'exposa al Museu de l'Home a París. Aquesta escultura és abstracta.



Bisó llepant-se el flanc. Paleolític Superior. Trobat a la cova de la Madeleine, regió de Dordonya (França). Tallat sobre asta de ren. 10 cm. de longitud.



Utilitat i significat de l'art a la prehistòria.

Els experts estan d'acord que l'art de la prehistòria era instrumental i es creava amb unes funcions concretes. La dificultat rau a descobrir quin el veritable significat o utilitat, ja que encara que hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de l'art (rituals xamànics, totèmics, simbolisme religiós, màgia propiciatòria ...), és impossible verificar-les. Una de les maneres d'extreure hipòtesis més rigoroses sobre el significat de l'art primitiu és trobar pobles tradicionals que continuen practicant arts i oficis molt similars a les troballes prehistòriques i preguntar directament per què ho fan. Així s'ha pogut extrapolar, per exemple, que el bou de la Cova d'Altamira té les característiques d'una pintura ritual creada per un xaman per apropiar-se de la força de l'animal.



Cap de cavall tallat en ivori de l'època paleolítica i trobada al Mas d'Azil al Pirineu.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada