1/6/15

L'ART FIGURATIU




L'expressió art figuratiu qualifica aquelles obres d'art en què es reconeix per la seva aparença externa el model del natural representat. És un concepte oposat al d'art abstracte.




Joan Tuset. El cant de les sirenes. 1995



Malgrat l'equívoc que pugui causar el terme figuratiu, no representa únicament figures: retrats i natures mortes. Abasta també altres gèneres com el paisatge o escenes, qualsevol imatge recognoscible per la seva semblança amb la realitat.





Dona jacent amb nen. Henry Moore. 1961




¿CÒPIA O INTERPRETACIÓ?

Per ser figurativa és imprescindible que l'obra d'art sigui representativa de l'aparença de coses reals. Això no implica que l'artista figuratiu estigui obligat a copiar i imitar figures. El tema que vulgui comunicar ha de ser recognoscible pel seu aspecte, però es pot aproximar a la seva representació amb diferent èmfasi:




Pablo Picasso.El Guernica.1937.



A. Veracitat: Els elements de l'obra estan supeditats a imitar les aparences, a fer la impressió de forma i espai i crear la il·lusió de realitat.
Des de la mimesi s'imita la naturalesa com a fi essencial de l'art.
Des del realisme es procura representar les coses tal com són, amb objectivitat.
Des del naturalisme s'aprofundeix en el realisme amb el determinisme i els mètodes de la ciència experimental.



Francis Bacon. Retrato de George Dyer. 1966



B. Distorsió: Els elements de l'obra representen només les característiques generals de les figures. Se sintetitzen els elements visuals, es deforma o estilitza acord amb la interpretació que fa l'artista de la realitat.
Des de la idealització s'usen formes més geomètriques i sintetitzades.
Des de l'exageració es deforma el referent per ressaltar els seus trets més característics o comunicar una interpretació més personal i introspectiva.
Des del simbolisme s'interpreten les figures pel seu significat en un context cultural.




Tamara de Lempicka. Retrat del marquès d'Afflito. 1925.




FUNCIONS DE L'ART FIGURATIU FINS A L'APARICIÓ DE LA FOTOGRAFIA

És molt freqüent que aquest èmfasi i ideals estètics es plasmen en l'obra d'art en diferent grau i, sobretot, barrejats entre si. Així es pot veure en la història de l'art on diferents corrents artístics s'han anat succeint o contraposant amb més o menys anhel de figuració naturalista o simbòlica.




Lucian Freud. Retrat del seu amic, el ballarí Leigh Bowery.1991



Un repàs a la representació de la figura humana en alguns moviments de la pintura i l'escultura a Occident pot ajudar a aclarir conceptes i desvetllar moments d'inflexió clau pel que fa al desenvolupament de la representació i fins i tot la funció de l'art.




Roy Lichtenstein.Cara de Barcelona 1992




Tant l'art prehistòric com l'art antic es caracteritzen per una representació de la figura humana figurativa, sintetitzada i a vegades exagerada pels cànons simbòlics i religiosos.




Caravaggio. Cupido dormint. 1608



L'art grecoromà part d'aquestes formes rígides i geomètriques. Però amb el concepte de mimesi com a fi de l'art, l'observació més detinguda porta a un major equilibri entre la geometria idea i el naturalisme.



Francesco Clemente. Alba. 1997



Durant l'Edat Mitjana predominen de nou l'art figuratiu al servei de la religió i la representació es torna esquemàtica i sobretot simbòlica.



Joan Tuset. Home assegut. 2000.



Al  Renaixement sorgeixen nous models de representació de bases científiques com l'ús de la perspectiva lineal. Hi ha una ànsia creixent per escurçar les distàncies entre representació i realitat que durarà fins al segle XVIII.



Francesc de Goya. Saturn devorant un dels seus fills.1819-1823




Malgrat que corrents com el Manierisme busquin una interpretació més subjectiva i expressiva, la recreació de la realitat domina l'art figuratiu fins al segle XVIII.




Edvard Munch. El crit. 1893



Amb l'aparició de la fotografia al segle XIX es qüestiona la funció de la pintura quan hi ha un instrument que es considera capaç d'imitar amb més objectivitat la realitat.



Vincent van Gogh. Autoretrat.1888.