1/10/15

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES DE HIERONYMUS BOSCH, EL BOSCO.


Jeroen Anthoniszoon van Aken, anomenat Hieronymus Bosch 1450-1516 va ser un pintor flamenc, conegut com el Bosco o Jerònim Bosch. En la figuració del Bosco pràcticament tots els personatges que representa tenen una mica de caricatura. El que potser primer crida l'atenció de tot allò que observem en una obra del Bosco és el seu surrealisme. En les seves obres abunden unes imatges de tipus oníric i grotesc. El Bosco, encara es troba submergit en un ambient medieval ple de bruixes, d'alquímia i màgia. En la seva època abundaven els rumors apocalíptics. Això fa que el Bosco vulgui donar a través de les seves pintures un missatge moralista.


El tríptic tancat.

La Creació del món, oli sobre taula, 220 x 195 cm.
El quadre tancat en la seva part exterior al·ludeix al tercer dia de la creació del món. Es representa un globus terraqüi, amb la Terra dins d'una esfera transparent, símbol, de la fragilitat de l'univers. Només hi ha formes vegetals i minerals, no hi ha animals ni persones. Està pintat en tons grisos, blanc i negre, el que es correspon a un món sense el Sol ni la Lluna encara que també és una forma d'aconseguir un dramàtic contrast amb el colorit interior, entre un món abans de l'home i un altre poblat per infinitat d'éssers.

Tradicionalment, la imatge que mostra el tríptic tancat s'ha interpretat com el tercer dia de la creació. El número tres era considerat un nombre complet, perfecte, ja que en si mateix tanca el principi i la fi. I aquí en tancar-se, es transforma, en el número u, en el cercle: de nou ens permet endevinar la perfecció absoluta i, potser, a la trinitat divina. A la cantonada superior esquerra, apareix una petita imatge de Déu, amb una tiara i la Bíblia sobre els genolls. A la part superior, es pot llegir la frase, extreta del salm 33, IPSE DIXIT ET FACTA S(U)NT / IPSE MAN(N)DAVIT ET CREATA S(U)NT, que vol dir (Ell ho va dir, i tot va ser fet. Ell ho va manar, i tot va ser creat).


El tríptic obert.

En obrir-se, el tríptic presenta, al porticó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i en el panell central es representa la bogeria desfermada: la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.

L'estructura de l'obra, en si, també compta amb un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i la fi humana. El principi en la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i la fi a la tercera, que representa l'Infern.


El porticó esquerre.

El porticó de l'esquerra representa el Paradís terrenal. Fa 220 centímetres d'alt per 97,5 cm d'ample. Al fons es pot veure la Font de la Vida. En primer pla hi ha una escena atípica, que no representa ni la creació d'Eva de la costella d'Adam, ni tampoc la manera de comportar-se al jardí, ni l'expulsió del paradís, els únics temes relatats en el Gènesi en relació amb aquest episodi. En aquesta curiosa i original escena apareixen Déu, Eva i Adam. Adam està despert, i Déu li està presentant a Eva, acabada de crear. Eva es troba agenollada i agafa de la mà a Déu. Adam, mira la futura pecadora. Al costat del primer home i la primera dona apareix l'Arbre de la vida (un drago), i en un segon pla, a la dreta, l'Arbre del bé i del mal (una palmera, també anomenat l'arbre de la ciència), ja que al voltant d'ell s'enrotlla la serp temptadora. El següent panell representa un món luxuriós, que s'ha interpretat com el preludi de què després esdevindrà.

En el que sembla un Paradís ple de pau i harmonia. Si l'observem bé veurem, diversos signes de violència, els animals s'enfronten entre ells, un lleó caça un cérvol i es disposa a menjar-se'l, un estrany animal és perseguit per un senglar. A l'estany, més disputes entre els animals, un lleopard porta a la boca un ratolí, una au menja una granota. Són senyals que s'interpreten com un avís del pecat.

El pecat femení es personifica en les bestioles que s'arrosseguen per la terra (insectes i rèptils) o neden per l'aigua (amfibis i peixos), ja que, dels Quatre elements (terra, aigua, foc i aire), la terra i l'aigua eren considerades essències passives i plenes de fecunditat que, com la dona, reben la llavor.
El pecat masculí està representat pèls insectes voladors, aus, ratpenats ..., ja que l'aire és considerat un element, associat al foc i oposat a la terra, per tant, masculí.

Es creia que el dimoni s'amagava en els estanys i les roques que són, per al Bosco, el cau dels esperits malignes. Per exemple, a la font de la vida veiem una estructura entre mineral i orgànica, amb un orifici pel qual es veu una òliba, símbol de la malícia. Hi ha la possibilitat que aquest element arquitectònic, similar a la fletxa d'una catedral, al centre del quadre, sigui un símbol fàl·lic. A la dreta, una roca forma la cara oculta del Diable, del qual sorgeix la serp que s'enrosca a l'Arbre del fruit prohibit.
També, entre els animals reals, en trobem de molt exòtics per l'època del Bosco, com girafes, elefants, lleons, lleopards, quan l'Àfrica era pràcticament desconeguda a Europa. L'autor només va poder tenir referència d'aquestes bèsties a través dels bestiaris mitològics medievals.
L'obra presenta un intens i variat cromatisme de verds i el blau intens del fons, que contrasten amb el mantell vermell de Déu i la blancor dels cossos d'Adam i Eva.



El porticó de la dreta.

El porticó de la dreta, també és conegut com L'infern musical per les múltiples instruments musicals que hi apareixen. Fa 220 cm d'alt per 97,5 d'ample.  S'ignora per què el Bosco va associar la música amb el pecat. Ha pintat els turments de l'infern, als quals està exposada la Humanitat. Descriu un món oníric, demoníac, opressiu, d'innombrables turments. És una taula molt ombrívola en relació amb el colorit de les altres dues: tons lívids de l'infern de gel, vives flames de l'infern de foc. La taula es pot dividir en tres nivells:

En el nivell superior es veu la típica imatge de l'infern, amb foc i tortures. Les arquitectures estan sumides en estranyes il·luminacions fosforescents. Aquest incendi, que realment representa el paisatge nocturn d'una ciutat en flames, s'ha relacionat amb un trauma del pintor, que va veure quan era nen com la seva localitat natal era pastura del foc. Certament, aquestes representacions de ciutats en flames es poden veure en altres quadres de l'autor. L'atmosfera resulta totalment demoníaca. La crítica sembla coincidir en que el ganivet unit a les dues orelles és un genital masculí, mentre que la gaita que un monstre sosté sobre el cap podria ser un element homosexual o, potser, femení.

A la part central, hi apareix un món oníric, amb criatures fantàstiques, i la figura central en un home-arbre. Mira directament a l'espectador. S'ha interpretat moltes vegades com el rostre del mateix artista i que amb un embenat intenta ocultar una nafra produïda per la sífilis. Sobre el cap porta un disc, en el qual ballen petits monstres, al costat d'una gran gaita amb aspecte d'alambí. Els seus braços són com troncs d'arbre que descansen sobre barques. El seu tòrax està obert, i al seu interior hi ha més éssers. Sota d'ell hi ha un llac gelat, sobre el que patinen alguns condemnats, mentre el gel s'esquerda. A l'Edat Mitjana es considerava el contrast entre el fred i la calor com una de les tortures de l'infern. Un personatge amb cap d'au rapaç assegut en un vàter, i amb una caldera al cap. Es pensa que podria ser Satanàs devorant als condemnats i defecant-los en un pou negre en el qual altres personatges vomiten immundícies o excrementen or, fent al·lusió a l'avarícia. Sota el mantell de Satanàs una dona nua és obligada a mirar-se en un mirall convex col·locat en les natges d'un dimoni, fent al·lusió al pecat de la supèrbia.

A la part inferior a l'esquerra, entre daus, naips i un tauler de backgammon, hi ha un grup de jugadors, turmentats i torturats per dimonis enmig d'un gran caos. Representant a la luxúria, a la dreta, hi ha un home abraçat per un porc amb una toga de monja.


El panell central.

La taula central és el Jardí de les delícies, pròpiament dit; mesura 220 cm d'alt per 195 d'ample. Un fals paradís en el qual la humanitat vençuda pel pecat de la luxúria, i es dirigeix ​​a la seva perdició. Apareixen tant homes com dones, blancs i negres, nus. Es mostren tot tipus de relacions sexuals i escenes eròtiques, principalment heterosexuals, però també homosexuals. A més, apareixen també relacions eròtiques o sexuals entre animals, i fins i tot entre plantes.

La part inferior de la pintura hi veiem nombrosos nus, en grups i en parelles, juntament amb estranyes plantes, minerals i petxines o menjant grans fruits. Totes les fruites, cireres, gerds, maduixes, raïm, arboços, etc., fan al·lusió als plaers sexuals. A l'edat mitjana, l'expressió (agafar fruita) equivalia a tenir contacte carnal. Però, al mateix temps, les fruites simbolitzen la brevetat d'aquest plaer, ja que passen en uns dies de la frescor a la putrefacció.
Sobretot a l'esquerra hi ha ocells de grans proporcions. Aquestes aus, com el pit-roig són també símbols eròtics.

Les estranyes estructures que empresonen i oprimeixen els personatges, que són com bombolles, altres com crostes, o petxines. Ens diuen indirectament que el pecat s'apodera de l'ésser humà, l'atrapa i el corromp per sempre. Moltes d'aquestes estructures recorden alambins i estris de laboratori, el que fa pensar que aquesta l'obra, es trobin vinculats al món de l'alquímia.



Fragment. Estranyes estructures de vidre recorden estris d'alquímia.


Els estanys no són nets, sinó focus de brutícia, font i origen de tots els mals que reflecteix la pintura, de fet, en aquella època, referir-se al bany podia al·ludir a Venus i, per tant, a l'amor carnal. Al centre de la taula apareix un estany, de forma circular rodejat per un seguici de genets, compost gairebé exclusivament per homes nus muntats en animals, reals o fantàstics, com ases, lleons, óssos, lleopards, unicorns, cérvols, panteres, grifons, sortits dels bestiaris medievals. La presència d'aquests animals s'interpreta, com a símbols de la luxúria. L'estany representa la font de l'eterna joventut, un motiu molt estès en la pintura del segle XVI, o potser són les aigües en què els homes banyen els seus pecats. Al darrere hi ha un estany en el qual sura un enorme globus gris blavós, també hi ha un riu dividit en quatre ramals. Els quatre ramals en què es divideix el corrent, serien els quatre rius del Paradís terrenal.

Són estanyes les dimensions dels animals, els musclos, els peixos i les plantes que sobrepassen l'alçada dels homes. Hi podem veure animals i persones en posicions invertides, un d'ells apareix amb el cap i el tors submergits a l'aigua amb les cames obertes. Al costat de les construccions fantàstiques de la part superior de la pintura, uns homes porten penjat a un animal d'un pal però aquest, curiosament, en comptes de quedar suspès està cap per amunt desafiant la gravetat. Totes aquestes escenes diuen que estem davant d'un fals paradís en el qual tot el que en ell es representa no és el que sembla.

Un altre element estrany de la pintura és la confusió sexual entre els homes i les dones. Els únics signes de diferenciació entre els dos sexes són els pits femenins, i els genitals masculins. Podria ser que el Bosco busqués així voler mostrar que tota la humanitat estava implicada en el pecat.



Fragment, Eva amagada en una cova és assenyalada per Joan Baptista com a culpable.


Podem veure a Eva amagada en una cova i assenyalada per Joan Baptista com la culpable del pecat pel qual pagarà tota la humanitat.
A la part inferior de la pintura es poden apreciar dos elements simbòlics. Concorren diversos personatges. Un d'ells, l'únic, per cert, que apareix vestit en tot el quadre, mira clarament cap a fora establint una complicitat amb l'espectador. Assenyala a una dona tombada que sens dubte sembla ser Eva. Darrere de l'home vestit irromp un tercer personatge. Sobre qui és l'home vestit que podria ser Adam mentre que l'home que apareix per darrere sortint d'una cova seria Noè anunciant una nova era després del diluvi. A més, a la cantonada inferior esquerra, hi ha un grup d'homes que estan assenyalant cap a la taula anterior, especialment a Eva, la qual cosa s'ha interpretat com una clara acusació cap a la dona com a responsable d'haver sucumbit a la temptació de la serp i portat el pecat al Món.
Aquesta és la interpretació tradicional del panell central. Es representa un Món de felicitat, sense dolor, violència ni mort. No es representa el pas del temps.no hi ha nens ni ancians, ni es veu ningú treballant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada