25/11/15

ELS COLORS DEL VI, EXPOSICIÓ DEL COL·LECTIU ARDHARA A LA SALA DEL PORTAL DEL PARDO DEL VENDRELL


Mosaic amb una obra de cada artista participant.


L’Associació d’Artistes Plàstics i Visuals del Penedès Ardhara ha organitzat la mostra Els colors del vi, a la Sala Portal del Pardo del Vendrell. L’exposició s’inaugura el divendres 11 de desembre de 2015 a les 20 hores i restarà oberta a la sala vendrellenca fins el 10 de gener.


El nas. Joan Tuset 2015

En aquesta exposició els autors reflexionen plàsticament i visualment a partir d’un tema, la vinya i el vi, que forma part indestriable del Gran Penedès. Les tècniques tradicionals, el dibuix, la pintura, l’escultura, la ceràmica, la joieria i el tèxtil, es complementen amb d’altres formats més innovadors, com ara la integració plàstica de la fotografia i la instal·lació contemporània. Ardhara és un col·lectiu d’artistes del Gran Penedès vinculats, d’una manera o altra, a les convocatòries que a finals dels anys vuitanta i a principis dels noranta va agrupar artistes del Penedès en diferents exposicions (en concret tres: 1987, 1991, 1995), amb la voluntat de redreçar unes mancances culturals en un territori concret, reivindicant-se fora de la centralització barcelonina i fent creació i divulgació de l’art de casa nostra.


      El raïm.  Joan Tuset 2015.

                                           
Els artistes del Penedès que exposaran al Vendrell són Abdellah Ahaddaf, Aura Gumà, Bernat Soler, Camil·la Pérez Salvà, David Ribas, Dolors Escoté, Joan Nadal, Joan Tuset, Joaquim Milà, Jocelyne Marmottan, Maria Martínez, Mercè Rius, Miquel Sabaté, Núria Serra, Pere Casanovas, Susanna Inglada, Teresa Pla i Tona Romeu. També s’hi afegeixen set creadors més de nacionalitats diverses, ubicats a París: Isabelle! Aubry, Francesc Bordas, Duska, Friederike Guimalac, Debesh Goswami, Pascal Hemery i Jarmila Vesovic.



Els vermells del negre. David Ribas 2015



Vi. Susanna Inglada 2015



Bernat Soler 2015



Variacions.Camil.la Pérez Salvà. 2015



Núria Serra 2015




Jocelyne Marmottan.2015



Tona Romeu. Fotografia.2015



Friederike Guimalac. 2015

                                                       

Duska. 2015



Jarmila Vesovic.2015


ELS COLORS DEL VI ALS FOGONS, UNA NOVA PROPOSTA A PARTIR DE L’ART DELS COLORS DEL VI.

El col·lectiu Terra i Taula hem sumat esforços amb l’Associació d’Artistes Plàstics i Visuals del Penedès Ardhara per organitzar una nova activitat, que amb el nom Els colors del Vi als fogons unirà l´art dels colors del vi amb les creacions dels artistes, els cuiners,els enòlegs i els productors. Degustacions de vins, plats i obres artístiques per despertar el sentit dels sentits. L’activitat tindrà lloc el proper dilluns 14 de desembre, a partir de les set del vespre a la Sala Portal del vendrell del Pardo del Vendrell. 

1/11/15

ÈDIP I L'ENIGMA DE L'ESFINX


L'escena que es representa en aquestes obres, explica el famós passatge de la història d'Èdip, concretament el moment en què l'heroi s'ha d'enfrontar a l'esfinx en una mena de dol intel·lectual. L'esfinx era un horrible monstre amb forma de dona alada amb cos i potes de lleó. Asseguda sobre una columna a l'entrada de Tebes, matava i devorava a tots els viatgers que no aconseguien endevinar un complicat enigma. 



Èdip i l’Esfinx de Tebes  470 aC,



L'enigma en qüestió era el següent: «quin animal té quatre potes al matí, dues al migdia i tres en caure la nit?» Èdip va descobrir la resposta: aquest animal és l'home, que en l'alba de la seva vida camina gatejant a quatre potes, en l'edat adulta camina dret sobre les dues cames, i en arribar a l'ocàs de la vellesa s'ajuda amb un bastó. Llavors l'esfinx es va suïcidar llançant des d'un penyal.




Èdip i l'Esfinx. Joan Tuset 1998.



Per què Èdip va haver d'enfrontar amb l'esfinx és un assumpte bastant rocambolesc, propi de la mitologia grega. Èdip era fill de Laios i de Iocasta, rei i reina de Tebes respectivament. L'oracle d'Apol·lo va advertir a Laios que seria assassinat pel seu fill per fer seu el poder. Decidit a defugir el seu destí, Laios va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar en una muntanya solitària perquè morís. Però un pastor va recollir al nen i el va donar a Polibi, rei de Corint, qui ho va adoptar com el seu propi fill i li va posar el nom d'Èdip, que significa «peu inflat». Sense saber que era adoptat, Èdip va créixer despreocupat a Corint fins que va consultar l'oracle d'Apol·lo, que va confirmar la primera profecia dient-li que mataria al seu pare.




  Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx. Jean Auguste Dominique Ingres 1805



Amb l'afany d'evitar la mort del que creia que era el seu pare, Èdip va abandonar Corint i es va dirigir cap a Tebes. Però en una cruïlla de camins va discutir amb un home disfressat al qual va acabar matant sense saber que era Laios, rei de Tebes i el seu veritable pare. D'aquesta manera va complir inesperadament la profecia d'Apol·lo.




Èdip i l'Esfinx. François Xavier Fabre 1808



Després va tenir lloc l'episodi de l'esfinx i Èdip va ser rebut a Tebes com l'heroi que havia aconseguit alliberar-los del monstre. Els tebans no coneixien les circumstàncies de la mort de Laios; van pensar que havia estat assassinat per uns lladres de pas. Així que van decidir recompensar l'heroic Èdip convertint-lo en el seu rei i lliurant com a esposa la reina Iocasta, recentment enviudada. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que eren en realitat mare i fill. Llavors va baixar una terrible pesta sobre la terra, i l'oracle va proclamar que havia de ser castigat l'assassí de Laios. Involuntàriament, Èdip va descobrir que era ell qui havia matat Laios, el seu veritable pare. 




Èdip i l'Esfinx. Gustave Moreau  1864



Horroritzats per haver viscut de manera incestuosa, Iocasta es va suïcidar i Èdip es va arrencar els ulls. Desterrat de Tebes, va vagar durant anys pels camins de Grècia, acompanyat per la seva filla Antígona, fins que finalment va arribar al santuari de Colon, prop d'Atenes, on va morir.




El petó de l'Esfinx. Franz von Stuck 1895.


La història d'Èdip és sens dubte una de les més inextricables i enigmàtiques de tota la mitologia clàssica. Il·lustra, segons la peculiar visió del món dels antics grecs, la impossibilitat d'evitar el destí de l'home, traçat per endavant per forces superiors.