1/11/15

ÈDIP I L'ENIGMA DE L'ESFINX


L'escena que es representa en aquestes obres, explica el famós passatge de la història d'Èdip, concretament el moment en què l'heroi s'ha d'enfrontar a l'esfinx en una mena de dol intel·lectual. L'esfinx era un horrible monstre amb forma de dona alada amb cos i potes de lleó. Asseguda sobre una columna a l'entrada de Tebes, matava i devorava a tots els viatgers que no aconseguien endevinar un complicat enigma. 



Èdip i l’Esfinx de Tebes  470 aC,



L'enigma en qüestió era el següent: «quin animal té quatre potes al matí, dues al migdia i tres en caure la nit?» Èdip va descobrir la resposta: aquest animal és l'home, que en l'alba de la seva vida camina gatejant a quatre potes, en l'edat adulta camina dret sobre les dues cames, i en arribar a l'ocàs de la vellesa s'ajuda amb un bastó. Llavors l'esfinx es va suïcidar llançant des d'un penyal.




Èdip i l'Esfinx. Joan Tuset 1998.



Per què Èdip va haver d'enfrontar amb l'esfinx és un assumpte bastant rocambolesc, propi de la mitologia grega. Èdip era fill de Laios i de Iocasta, rei i reina de Tebes respectivament. L'oracle d'Apol·lo va advertir a Laios que seria assassinat pel seu fill per fer seu el poder. Decidit a defugir el seu destí, Laios va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar en una muntanya solitària perquè morís. Però un pastor va recollir al nen i el va donar a Polibi, rei de Corint, qui ho va adoptar com el seu propi fill i li va posar el nom d'Èdip, que significa «peu inflat». Sense saber que era adoptat, Èdip va créixer despreocupat a Corint fins que va consultar l'oracle d'Apol·lo, que va confirmar la primera profecia dient-li que mataria al seu pare.




  Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx. Jean Auguste Dominique Ingres 1805



Amb l'afany d'evitar la mort del que creia que era el seu pare, Èdip va abandonar Corint i es va dirigir cap a Tebes. Però en una cruïlla de camins va discutir amb un home disfressat al qual va acabar matant sense saber que era Laios, rei de Tebes i el seu veritable pare. D'aquesta manera va complir inesperadament la profecia d'Apol·lo.




Èdip i l'Esfinx. François Xavier Fabre 1808



Després va tenir lloc l'episodi de l'esfinx i Èdip va ser rebut a Tebes com l'heroi que havia aconseguit alliberar-los del monstre. Els tebans no coneixien les circumstàncies de la mort de Laios; van pensar que havia estat assassinat per uns lladres de pas. Així que van decidir recompensar l'heroic Èdip convertint-lo en el seu rei i lliurant com a esposa la reina Iocasta, recentment enviudada. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que eren en realitat mare i fill. Llavors va baixar una terrible pesta sobre la terra, i l'oracle va proclamar que havia de ser castigat l'assassí de Laios. Involuntàriament, Èdip va descobrir que era ell qui havia matat Laios, el seu veritable pare. 




Èdip i l'Esfinx. Gustave Moreau  1864



Horroritzats per haver viscut de manera incestuosa, Iocasta es va suïcidar i Èdip es va arrencar els ulls. Desterrat de Tebes, va vagar durant anys pels camins de Grècia, acompanyat per la seva filla Antígona, fins que finalment va arribar al santuari de Colon, prop d'Atenes, on va morir.




El petó de l'Esfinx. Franz von Stuck 1895.


La història d'Èdip és sens dubte una de les més inextricables i enigmàtiques de tota la mitologia clàssica. Il·lustra, segons la peculiar visió del món dels antics grecs, la impossibilitat d'evitar el destí de l'home, traçat per endavant per forces superiors.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada