10/8/16

EL MUSEU DE PUNTES DE COIXÍ DE L'ARBOÇ.

El Museu de Puntes de Coixí de l'Arboç és un museu del municipi de l'Arboç (Baix Penedès) dedicat a la tècnica artesana de la punta al coixí, i que conté la major col·lecció mundial d'exemplars de punta arbocenca, declarat ofici singular de Catalunya el 2010 per Artesania de Catalunya. El museu està ubicat a l'edifici anomenat Can Rossell, que també alberga la Casa de Cultura. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.


Can Rossell. Seu del Museu de Puntes de l'Arboç.


La punta al coixí és un ofici profundament arrelat a l'Arboç, i les proves de la seva existència es remunten al segle XVIII. El museu fou inaugurat el 1994, però la col·lecció de puntes que serviria de fons al museu es començà a aplegar ja des del 1970, tot a través de donacions de particulars, i a partir del 1978, a través de donacions i adquisicions fetes pel Patronat Pro Futur Museu de Puntes al Coixí.













El museu aplega més de 500 obres, entre jocs de llit, mocadors, ventalls, mantons, mantellines, aplicacions, albes (cortines), tapets, complements - com ara bosses de mà, sabates, guants, ombrel·les, un vestit de comunió fet íntegrament de punta al coixí, etc. Algunes peces daten d'abans del 1920.
















L'escola de puntaires de l'Arboç (fundada el 1943), ubicada davant per davant del museu, i la Fira de Santa Llúcia de l'Arboç, també coneguda com la Fira de la Punta al Coixí de Catalunya, que se celebra anualment el diumenge més proper al 13 de desembre i que té la singularitat de ser l'única fira de Catalunya dedicada a la punta al coixí. Durant la fira s'hi celebra una gran trobada de puntaires que acull fins a 1000 artesanes, i té lloc el lliurament de premis del Concurs Nacional de Punta al Coixí de Catalunya.






















HISTÒRIA DE LA PUNTA DE COIXÍ

La punta de coixí es una tècnica que consisteix en entreteixir fils que estan enrotllats en boixets. A mesura que progressa el treball, la punta es subjecta mitjançant agulles clavades en un coixí.

Les puntes de coixí tenen uns orígens històrics dubtosos i encara i difícils d'aclarir. Alguns autors opinen que no van existir fins al segle XV, però està demostrat que es feien amb anterioritat, remuntant la seva existència a temps antiquíssims. 

Les puntes de coixí van ser anteriors a les d'agulla. A la Bíblia el profeta Isaïes, al Llibre dels Reis, cita "entrellaçats en malla"pertanyents al temple de Salomó. A les tombes egípcies es van trobar mòmies amb puntes i fines túniques adornades amb treballs atribuïts als boixets,dels que fins i tot encara se'n conserven fils. Segons alguns estudiosos,aquests treballs van ser portats a Itàlia quan Egipte va passar a ser una província romana. 

Del segle XIV es conserven al Monestir de Pedralbes (Barcelona) puntes de coixí que van pertànyer a la reina Elisenda de Montcada, esposa del Rei  Jaume II, són de fil d'or, seda color carmesí, perles i granats. L'opinió més generalitzada és que es van introduir  a través d'Itàlia, que va ser el bressol de la punta, tant d'agulla com de coixí. No obstant això, el primer llibre de dibuixos per a puntes es remunta a 1527, i va ser imprès a Colònia. De qualsevol manera, el dibuixant més apreciat pels patrons va ser Vinciolo, proveïdor oficial de colls plegats nomenat per Catalina de Médicis. Entre els segrel XV i XVI l'art de les puntes s'extenen per tota Europa. França i Bèlgica seran els païssos més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tota Europa. 

Es molt probable  l'existència anterior d'una altra corrent procedent dels països d'Orient, per les característiques, ben diferents de la punta Italiana,que va arrelar al nostre país amb més força, evolucionant de forma admirable, donant lloc a que les puntes d'algunes localitats catalanes es fessin famoses a tot Europa.Abans que l'Orient ens influís en aquests treballs, ja els ibers feien cordons trenats i filigranes. Els adorns de la Dama d'Elx tenen un marcat estil grec. Van ser portats d'Orient per fenicis i cartaginesos, i són, segurament, els precursors de les puntes a la península.

Espanya també te moltes localitats reconegudes per la seves puntes,com Almagro a Castilla-La Mancha,Camariñas a Galicia, i moltes altres on s'han fet tota mena de puntes,amb fils metàl-lics, i combinats amb sedes de colors. Es va treballar moltíssim en blondes durant els segles XVII i XVIII, generalment destinades a mantons, mantellines i draps d'altar.
Catalunya va tenir una gran tradició puntaire, i és el lloc d'Espanya on més s'està treballant actualment per a la seva recuperació, al que ajuda els ja creats, Museu de la Punta d'Arenys de Mar i el Museu de Puntes de Coixí de l'Arboç,i les trobades de puntaires  que s'organitzen  arreu del nostre territori.

































Monument a la Puntaire de l'Arboç Obra de l'escultor Joan Tuset i Suau. 2005



   Per a contactar amb el Museu cal que truqueu al telèfon:


Horari:

Us atendrem de dilluns a dissabte en l'horari següent,

        Matins: de 10.00 a 14.00 h.

         Tardes: de 17.00 a 20.00 h.

Diumenges,

         Matins: de 11.00 a 14.00 h.

Preus d'entrada al Museu (venda d’entrades a la botiga):

         Públic en general: 3,00 €/persona

         Jubilats, estudiants: 2,00 €/persona

·         Grups de més de 20 persones: 2,00 €/persona (visita